Formes no personals
Infinitiu:
acunçar
Gerundi:
acunçant
Participi:
acunçat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | acunço |
| tu | acunces |
| ell | acunça |
| nos. | acuncem |
| vos. | acunceu |
| ells | acuncen |
Perfet
| jo | he acunçat |
| tu | has acunçat |
| ell | ha acunçat |
| nos. | hem acunçat |
| vos. | heu acunçat |
| ells | han acunçat |
Imperfet
| jo | acunçava |
| tu | acunçaves |
| ell | acunçava |
| nos. | acunçàvem |
| vos. | acunçàveu |
| ells | acunçaven |
Plusquamperfet
| jo | havia acunçat |
| tu | havies acunçat |
| ell | havia acunçat |
| nos. | havíem acunçat |
| vos. | havíeu acunçat |
| ells | havien acunçat |
Futur simple
| jo | acunçaré |
| tu | acunçaràs |
| ell | acunçarà |
| nos. | acunçarem |
| vos. | acunçareu |
| ells | acunçaran |
Futur perfet
| jo | hauré acunçat |
| tu | hauràs acunçat |
| ell | haurà acunçat |
| nos. | haurem acunçat |
| vos. | haureu acunçat |
| ells | hauran acunçat |
Passat simple
| jo | acuncí |
| tu | acunçares |
| ell | acunçà |
| nos. | acunçàrem |
| vos. | acunçàreu |
| ells | acunçaren |
Passat anterior
| jo | haguí acunçat |
| tu | hagueres acunçat |
| ell | hagué acunçat |
| nos. | haguérem acunçat |
| vos. | haguéreu acunçat |
| ells | haguéren acunçat |
Passat perifràstic
| jo | vaig acunçar |
| tu | vas acunçar |
| ell | va acunçar |
| nos. | vam acunçar |
| vos. | vau acunçar |
| ells | van acunçar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver acunçat |
| tu | vas haver acunçat |
| ell | va haver acunçat |
| nos. | vam haver acunçat |
| vos. | vau haver acunçat |
| ells | van haver acunçat |
Condicional
| jo | acunçaria |
| tu | acunçaries |
| ell | acunçaria |
| nos. | acunçaríem |
| vos. | acunçaríeu |
| ells | acunçarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera acunçat |
| tu | hauries; hagueres acunçat |
| ell | hauria; haguera acunçat |
| nos. | hauríem; haguérem acunçat |
| vos. | hauríeu; haguéreu acunçat |
| ells | haurien; hagueren acunçat |
Subjuntiu
Present
| jo | acunci |
| tu | acuncis |
| ell | acunci |
| nos. | acuncem |
| vos. | acunceu |
| ells | acuncin |
Perfet
| jo | hagi acunçat |
| tu | hagis acunçat |
| ell | hagi acunçat |
| nos. | hàgim acunçat |
| vos. | hàgiu acunçat |
| ells | hagin acunçat |
Imperfet
| jo | acuncés |
| tu | acuncessis |
| ell | acuncés |
| nos. | acuncéssim |
| vos. | acuncéssiu |
| ells | acuncessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués acunçat |
| tu | haguessis acunçat |
| ell | hagués acunçat |
| nos. | haguéssim acunçat |
| vos. | haguéssiu acunçat |
| ells | haguessin acunçat |
Imperative
| tu | acunça |
| ell | acunci |
| nos. | acuncem |
| vos. | acunceu |
| ells | acuncin |
Verbs conjugated like 'acunçar'
abalançar-se,
abonançar,
abraçar,
acaçar,
aciençar,
acunçar,
adreçar,
afermançar,
agençar,
ajaçar,
alçar,
amaçar,
amenaçar,
amigrançar,
amistançar,
aparençar,
apedaçar,
aplaçar,
arromançar,
atraçar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'acunçar'
abundar,
acaçar,
acanar,
acensar,
aciençar,
acuindar,
acuitar,
acular,
acusar,
adunar,
Translations
Etymology
Additional Information
acunçar [s. XIII; del ll. vg.
*comptiare, der. de
comptus 'adornat, elegant']
v tr Arranjar amb art, especialment llavorar, polir (pedres precioses).