Formes no personals
Infinitiu:
soler
Gerundi:
solent
Participi
| Sg.m | solgut |
| Sg.f | solguda |
| Pl.m | solguts |
| Pl.f | solgudes |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | solc |
| Sg.2 | sols |
| Sg.3 | sol |
| Pl.1 | solem |
| Pl.2 | soleu |
| Pl.3 | solen |
Perfet
| Sg.1 | he solgut |
| Sg.2 | has solgut |
| Sg.3 | ha solgut |
| Pl.1 | hem solgut |
| Pl.2 | heu solgut |
| Pl.3 | han solgut |
Imperfet
| Sg.1 | solia |
| Sg.2 | solies |
| Sg.3 | solia |
| Pl.1 | solíem |
| Pl.2 | solíeu |
| Pl.3 | solien |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia solgut |
| Sg.2 | havies solgut |
| Sg.3 | havia solgut |
| Pl.1 | havíem solgut |
| Pl.2 | havíeu solgut |
| Pl.3 | havien solgut |
Futur
| Sg.1 | soldré |
| Sg.2 | soldràs |
| Sg.3 | soldrà |
| Pl.1 | soldrem |
| Pl.2 | soldreu |
| Pl.3 | soldran |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré solgut |
| Sg.2 | hauràs solgut |
| Sg.3 | haurà solgut |
| Pl.1 | haurem solgut |
| Pl.2 | haureu solgut |
| Pl.3 | hauran solgut |
Passat simple
| Sg.1 | solguí |
| Sg.2 | solgueres |
| Sg.3 | solgué |
| Pl.1 | solguérem |
| Pl.2 | solguéreu |
| Pl.3 | solgueren |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí solgut |
| Sg.2 | hagueres solgut |
| Sg.3 | hagué solgut |
| Pl.1 | haguérem solgut |
| Pl.2 | haguéreu solgut |
| Pl.3 | hagueren solgut |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig soler |
| Sg.2 | vas soler |
| Sg.3 | va soler |
| Pl.1 | vam soler |
| Pl.2 | vau soler |
| Pl.3 | van soler |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver solgut |
| Sg.2 | vas haver solgut |
| Sg.3 | va haver solgut |
| Pl.1 | vam haver solgut |
| Pl.2 | vau haver solgut |
| Pl.3 | van haver solgut |
Condicional
| Sg.1 | soldria |
| Sg.2 | soldries |
| Sg.3 | soldria |
| Pl.1 | soldríem |
| Pl.2 | soldríeu |
| Pl.3 | soldrien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria solgut |
| Sg.2 | hauries solgut |
| Sg.3 | hauria solgut |
| Pl.1 | hauríem solgut |
| Pl.2 | hauríeu solgut |
| Pl.3 | haurien solgut |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | solga |
| Sg.2 | solgues |
| Sg.3 | solga |
| Pl.1 | solguem |
| Pl.2 | solgueu |
| Pl.3 | solguen |
Perfet
| Sg.1 | haja solgut |
| Sg.2 | hages solgut |
| Sg.3 | haja solgut |
| Pl.1 | hàgem solgut |
| Pl.2 | hàgeu solgut |
| Pl.3 | hagen solgut |
Imperfet
| Sg.1 | solguera; solgués |
| Sg.2 | solgueres; solguesses |
| Sg.3 | solguera; solgués |
| Pl.1 | solguérem; solguéssem |
| Pl.2 | solguéreu; solguésseu |
| Pl.3 | solgueren; solguessen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera solgut; hagués solgut |
| Sg.2 | hagueres solgut; haguesses solgut |
| Sg.3 | haguera solgut; hagués solgut |
| Pl.1 | haguérem solgut; haguéssem solgut |
| Pl.2 | haguéreu solgut; haguésseu solgut |
| Pl.3 | hagueren solgut; haguessen solgut |
Imperatiu
| Sg.2 | sol |
| Sg.3 | solga |
| Pl.1 | solguem |
| Pl.2 | soleu |
| Pl.3 | solguen |