Formes no personals
Infinitiu:
recoure
Gerundi:
recoent
Participi
| Sg.m | recuit |
| Sg.f | recuita |
| Pl.m | recuits |
| Pl.f | recuites |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | recoc |
| Sg.2 | recous |
| Sg.3 | recou |
| Pl.1 | recoem |
| Pl.2 | recoeu |
| Pl.3 | recouen |
Perfet
| Sg.1 | he recuit |
| Sg.2 | has recuit |
| Sg.3 | ha recuit |
| Pl.1 | hem recuit |
| Pl.2 | heu recuit |
| Pl.3 | han recuit |
Imperfet
| Sg.1 | recoïa |
| Sg.2 | recoïes |
| Sg.3 | recoïa |
| Pl.1 | recoíem |
| Pl.2 | recoíeu |
| Pl.3 | recoïen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia recuit |
| Sg.2 | havies recuit |
| Sg.3 | havia recuit |
| Pl.1 | havíem recuit |
| Pl.2 | havíeu recuit |
| Pl.3 | havien recuit |
Futur
| Sg.1 | recouré |
| Sg.2 | recouràs |
| Sg.3 | recourà |
| Pl.1 | recourem |
| Pl.2 | recoureu |
| Pl.3 | recouran |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré recuit |
| Sg.2 | hauràs recuit |
| Sg.3 | haurà recuit |
| Pl.1 | haurem recuit |
| Pl.2 | haureu recuit |
| Pl.3 | hauran recuit |
Passat simple
| Sg.1 | recoguí |
| Sg.2 | recogueres |
| Sg.3 | recogué |
| Pl.1 | recoguérem |
| Pl.2 | recoguéreu |
| Pl.3 | recogueren |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí recuit |
| Sg.2 | hagueres recuit |
| Sg.3 | hagué recuit |
| Pl.1 | haguérem recuit |
| Pl.2 | haguéreu recuit |
| Pl.3 | hagueren recuit |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig recoure |
| Sg.2 | vas recoure |
| Sg.3 | va recoure |
| Pl.1 | vam recoure |
| Pl.2 | vau recoure |
| Pl.3 | van recoure |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver recuit |
| Sg.2 | vas haver recuit |
| Sg.3 | va haver recuit |
| Pl.1 | vam haver recuit |
| Pl.2 | vau haver recuit |
| Pl.3 | van haver recuit |
Condicional
| Sg.1 | recouria |
| Sg.2 | recouries |
| Sg.3 | recouria |
| Pl.1 | recouríem |
| Pl.2 | recouríeu |
| Pl.3 | recourien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria recuit |
| Sg.2 | hauries recuit |
| Sg.3 | hauria recuit |
| Pl.1 | hauríem recuit |
| Pl.2 | hauríeu recuit |
| Pl.3 | haurien recuit |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | recoga |
| Sg.2 | recogues |
| Sg.3 | recoga |
| Pl.1 | recoguem |
| Pl.2 | recogueu |
| Pl.3 | recoguen |
Perfet
| Sg.1 | haja recuit |
| Sg.2 | hages recuit |
| Sg.3 | haja recuit |
| Pl.1 | hàgem recuit |
| Pl.2 | hàgeu recuit |
| Pl.3 | hagen recuit |
Imperfet
| Sg.1 | recoguera; recogués |
| Sg.2 | recogueres; recoguesses |
| Sg.3 | recoguera; recogués |
| Pl.1 | recoguérem; recoguéssem |
| Pl.2 | recoguéreu; recoguésseu |
| Pl.3 | recogueren; recoguessen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera recuit; hagués recuit |
| Sg.2 | hagueres recuit; haguesses recuit |
| Sg.3 | haguera recuit; hagués recuit |
| Pl.1 | haguérem recuit; haguéssem recuit |
| Pl.2 | haguéreu recuit; haguésseu recuit |
| Pl.3 | hagueren recuit; haguessen recuit |
Imperatiu
| Sg.2 | recou |
| Sg.3 | recoga |
| Pl.1 | recoguem |
| Pl.2 | recoeu |
| Pl.3 | recoguen |