Formes no personals
Infinitiu:
menystenir
Gerundi:
menystenint
Participi
| Sg.m | menystingut |
| Sg.f | menystinguda |
| Pl.m | menystinguts |
| Pl.f | menystingudes |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | menystinc |
| Sg.2 | menystens |
| Sg.3 | menysté |
| Pl.1 | menystenim |
| Pl.2 | menysteniu |
| Pl.3 | menystenen |
Perfet
| Sg.1 | he menystingut |
| Sg.2 | has menystingut |
| Sg.3 | ha menystingut |
| Pl.1 | hem menystingut |
| Pl.2 | heu menystingut |
| Pl.3 | han menystingut |
Imperfet
| Sg.1 | menystenia |
| Sg.2 | menystenies |
| Sg.3 | menystenia |
| Pl.1 | menysteníem |
| Pl.2 | menysteníeu |
| Pl.3 | menystenien |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia menystingut |
| Sg.2 | havies menystingut |
| Sg.3 | havia menystingut |
| Pl.1 | havíem menystingut |
| Pl.2 | havíeu menystingut |
| Pl.3 | havien menystingut |
Futur
| Sg.1 | menystindré |
| Sg.2 | menystindràs |
| Sg.3 | menystindrà |
| Pl.1 | menystindrem |
| Pl.2 | menystindreu |
| Pl.3 | menystindran |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré menystingut |
| Sg.2 | hauràs menystingut |
| Sg.3 | haurà menystingut |
| Pl.1 | haurem menystingut |
| Pl.2 | haureu menystingut |
| Pl.3 | hauran menystingut |
Passat simple
| Sg.1 | menystinguí |
| Sg.2 | menystingueres |
| Sg.3 | menystingué |
| Pl.1 | menystinguérem |
| Pl.2 | menystinguéreu |
| Pl.3 | menystingueren |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí menystingut |
| Sg.2 | hagueres menystingut |
| Sg.3 | hagué menystingut |
| Pl.1 | haguérem menystingut |
| Pl.2 | haguéreu menystingut |
| Pl.3 | hagueren menystingut |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig menystenir |
| Sg.2 | vas menystenir |
| Sg.3 | va menystenir |
| Pl.1 | vam menystenir |
| Pl.2 | vau menystenir |
| Pl.3 | van menystenir |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver menystingut |
| Sg.2 | vas haver menystingut |
| Sg.3 | va haver menystingut |
| Pl.1 | vam haver menystingut |
| Pl.2 | vau haver menystingut |
| Pl.3 | van haver menystingut |
Condicional
| Sg.1 | menystindria |
| Sg.2 | menystindries |
| Sg.3 | menystindria |
| Pl.1 | menystindríem |
| Pl.2 | menystindríeu |
| Pl.3 | menystindrien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria menystingut |
| Sg.2 | hauries menystingut |
| Sg.3 | hauria menystingut |
| Pl.1 | hauríem menystingut |
| Pl.2 | hauríeu menystingut |
| Pl.3 | haurien menystingut |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | menystinga |
| Sg.2 | menystingues |
| Sg.3 | menystinga |
| Pl.1 | menystinguem |
| Pl.2 | menystingueu |
| Pl.3 | menystinguen |
Perfet
| Sg.1 | haja menystingut |
| Sg.2 | hages menystingut |
| Sg.3 | haja menystingut |
| Pl.1 | hàgem menystingut |
| Pl.2 | hàgeu menystingut |
| Pl.3 | hagen menystingut |
Imperfet
| Sg.1 | menystinguera; menystingués |
| Sg.2 | menystingueres; menystinguesses |
| Sg.3 | menystinguera; menystingués |
| Pl.1 | menystinguérem; menystinguéssem |
| Pl.2 | menystinguéreu; menystinguésseu |
| Pl.3 | menystingueren; menystinguessen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera menystingut; hagués menystingut |
| Sg.2 | hagueres menystingut; haguesses menystingut |
| Sg.3 | haguera menystingut; hagués menystingut |
| Pl.1 | haguérem menystingut; haguéssem menystingut |
| Pl.2 | haguéreu menystingut; haguésseu menystingut |
| Pl.3 | hagueren menystingut; haguessen menystingut |
Imperatiu
| Sg.2 | menystín; menystingues |
| Sg.3 | menystinga |
| Pl.1 | menystinguem |
| Pl.2 | menysteniu; menystingueu |
| Pl.3 | menystinguen |
Verbs conjugated like menystenir
abstenir-se,
atenir-se,
captenir-se,
cartenir,
contenir,
detenir,
entretenir,
mantenir,
menystenir,
obtenir,
retenir,
viltenir,