Formes no personals
Infinitiu:
estrafer
Gerundi:
estrafent
Participi
| Sg.m | estrafet |
| Sg.f | estrafeta |
| Pl.m | estrafets |
| Pl.f | estrafetes |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | estrafaig; estrafaç |
| Sg.2 | estrafàs |
| Sg.3 | estrafà |
| Pl.1 | estrafem |
| Pl.2 | estrafeu |
| Pl.3 | estrafan |
Perfet
| Sg.1 | he estrafet |
| Sg.2 | has estrafet |
| Sg.3 | ha estrafet |
| Pl.1 | hem estrafet |
| Pl.2 | heu estrafet |
| Pl.3 | han estrafet |
Imperfet
| Sg.1 | estrafeia |
| Sg.2 | estrafeies |
| Sg.3 | estrafeia |
| Pl.1 | estraféiem |
| Pl.2 | estraféieu |
| Pl.3 | estrafeien |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia estrafet |
| Sg.2 | havies estrafet |
| Sg.3 | havia estrafet |
| Pl.1 | havíem estrafet |
| Pl.2 | havíeu estrafet |
| Pl.3 | havien estrafet |
Futur
| Sg.1 | estrafaré |
| Sg.2 | estrafaràs |
| Sg.3 | estrafarà |
| Pl.1 | estrafarem |
| Pl.2 | estrafareu |
| Pl.3 | estrafaran |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré estrafet |
| Sg.2 | hauràs estrafet |
| Sg.3 | haurà estrafet |
| Pl.1 | haurem estrafet |
| Pl.2 | haureu estrafet |
| Pl.3 | hauran estrafet |
Passat simple
| Sg.1 | estrafiu |
| Sg.2 | estraferes |
| Sg.3 | estrafeu |
| Pl.1 | estraférem |
| Pl.2 | estraféreu |
| Pl.3 | estraferen |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí estrafet |
| Sg.2 | hagueres estrafet |
| Sg.3 | hagué estrafet |
| Pl.1 | haguérem estrafet |
| Pl.2 | haguéreu estrafet |
| Pl.3 | hagueren estrafet |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig estrafer |
| Sg.2 | vas estrafer |
| Sg.3 | va estrafer |
| Pl.1 | vam estrafer |
| Pl.2 | vau estrafer |
| Pl.3 | van estrafer |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver estrafet |
| Sg.2 | vas haver estrafet |
| Sg.3 | va haver estrafet |
| Pl.1 | vam haver estrafet |
| Pl.2 | vau haver estrafet |
| Pl.3 | van haver estrafet |
Condicional
| Sg.1 | estrafaria |
| Sg.2 | estrafaries |
| Sg.3 | estrafaria |
| Pl.1 | estrafaríem |
| Pl.2 | estrafaríeu |
| Pl.3 | estrafarien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria estrafet |
| Sg.2 | hauries estrafet |
| Sg.3 | hauria estrafet |
| Pl.1 | hauríem estrafet |
| Pl.2 | hauríeu estrafet |
| Pl.3 | haurien estrafet |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | estrafaça |
| Sg.2 | estrafaces |
| Sg.3 | estrafaça |
| Pl.1 | estrafem |
| Pl.2 | estrafeu |
| Pl.3 | estrafacen |
Perfet
| Sg.1 | haja estrafet |
| Sg.2 | hages estrafet |
| Sg.3 | haja estrafet |
| Pl.1 | hàgem estrafet |
| Pl.2 | hàgeu estrafet |
| Pl.3 | hagen estrafet |
Imperfet
| Sg.1 | estrafera; estrafés |
| Sg.2 | estraferes; estrafesses |
| Sg.3 | estrafera; estrafés |
| Pl.1 | estraférem; estraféssem |
| Pl.2 | estraféreu; estrafésseu |
| Pl.3 | estraferen; estrafessen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera estrafet; hagués estrafet |
| Sg.2 | hagueres estrafet; haguesses estrafet |
| Sg.3 | haguera estrafet; hagués estrafet |
| Pl.1 | haguérem estrafet; haguéssem estrafet |
| Pl.2 | haguéreu estrafet; haguésseu estrafet |
| Pl.3 | hagueren estrafet; haguessen estrafet |
Imperatiu
| Sg.2 | estrafés |
| Sg.3 | estrafaça |
| Pl.1 | estrafem |
| Pl.2 | estrafeu |
| Pl.3 | estrafacen |