Formes no personals
Infinitiu:
conviure
Gerundi:
convivint
Participi
| Sg.m | conviscut |
| Sg.f | conviscuda |
| Pl.m | conviscuts |
| Pl.f | conviscudes |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | convisc |
| Sg.2 | convius |
| Sg.3 | conviu |
| Pl.1 | convivim |
| Pl.2 | conviviu |
| Pl.3 | conviuen |
Perfet
| Sg.1 | he conviscut |
| Sg.2 | has conviscut |
| Sg.3 | ha conviscut |
| Pl.1 | hem conviscut |
| Pl.2 | heu conviscut |
| Pl.3 | han conviscut |
Imperfet
| Sg.1 | convivia |
| Sg.2 | convivies |
| Sg.3 | convivia |
| Pl.1 | convivíem |
| Pl.2 | convivíeu |
| Pl.3 | convivien |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia conviscut |
| Sg.2 | havies conviscut |
| Sg.3 | havia conviscut |
| Pl.1 | havíem conviscut |
| Pl.2 | havíeu conviscut |
| Pl.3 | havien conviscut |
Futur
| Sg.1 | conviuré |
| Sg.2 | conviuràs |
| Sg.3 | conviurà |
| Pl.1 | conviurem |
| Pl.2 | conviureu |
| Pl.3 | conviuran |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré conviscut |
| Sg.2 | hauràs conviscut |
| Sg.3 | haurà conviscut |
| Pl.1 | haurem conviscut |
| Pl.2 | haureu conviscut |
| Pl.3 | hauran conviscut |
Passat simple
| Sg.1 | convisquí |
| Sg.2 | convisqueres |
| Sg.3 | convisqué |
| Pl.1 | convisquérem |
| Pl.2 | convisquéreu |
| Pl.3 | convisqueren |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí conviscut |
| Sg.2 | hagueres conviscut |
| Sg.3 | hagué conviscut |
| Pl.1 | haguérem conviscut |
| Pl.2 | haguéreu conviscut |
| Pl.3 | hagueren conviscut |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig conviure |
| Sg.2 | vas conviure |
| Sg.3 | va conviure |
| Pl.1 | vam conviure |
| Pl.2 | vau conviure |
| Pl.3 | van conviure |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver conviscut |
| Sg.2 | vas haver conviscut |
| Sg.3 | va haver conviscut |
| Pl.1 | vam haver conviscut |
| Pl.2 | vau haver conviscut |
| Pl.3 | van haver conviscut |
Condicional
| Sg.1 | conviuria |
| Sg.2 | conviuries |
| Sg.3 | conviuria |
| Pl.1 | conviuríem |
| Pl.2 | conviuríeu |
| Pl.3 | conviurien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria conviscut |
| Sg.2 | hauries conviscut |
| Sg.3 | hauria conviscut |
| Pl.1 | hauríem conviscut |
| Pl.2 | hauríeu conviscut |
| Pl.3 | haurien conviscut |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | convisca |
| Sg.2 | convisques |
| Sg.3 | convisca |
| Pl.1 | convisquem |
| Pl.2 | convisqueu |
| Pl.3 | convisquen |
Perfet
| Sg.1 | haja conviscut |
| Sg.2 | hages conviscut |
| Sg.3 | haja conviscut |
| Pl.1 | hàgem conviscut |
| Pl.2 | hàgeu conviscut |
| Pl.3 | hagen conviscut |
Imperfet
| Sg.1 | convisquera; convisqués |
| Sg.2 | convisqueres; convisquesses |
| Sg.3 | convisquera; convisqués |
| Pl.1 | convisquérem; convisquéssem |
| Pl.2 | convisquéreu; convisquésseu |
| Pl.3 | convisqueren; convisquessen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera conviscut; hagués conviscut |
| Sg.2 | hagueres conviscut; haguesses conviscut |
| Sg.3 | haguera conviscut; hagués conviscut |
| Pl.1 | haguérem conviscut; haguéssem conviscut |
| Pl.2 | haguéreu conviscut; haguésseu conviscut |
| Pl.3 | hagueren conviscut; haguessen conviscut |
Imperatiu
| Sg.2 | conviu |
| Sg.3 | convisca |
| Pl.1 | convisquem |
| Pl.2 | conviviu |
| Pl.3 | convisquen |