Formes no personals
Infinitiu:
consentir
Gerundi:
consentint
Participi
| Sg.m | consentit |
| Sg.f | consentida |
| Pl.m | consentits |
| Pl.f | consentides |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | consent |
| Sg.2 | consents |
| Sg.3 | consent |
| Pl.1 | consentim |
| Pl.2 | consentiu |
| Pl.3 | consenten |
Perfet
| Sg.1 | he consentit |
| Sg.2 | has consentit |
| Sg.3 | ha consentit |
| Pl.1 | hem consentit |
| Pl.2 | heu consentit |
| Pl.3 | han consentit |
Imperfet
| Sg.1 | consentia |
| Sg.2 | consenties |
| Sg.3 | consentia |
| Pl.1 | consentíem |
| Pl.2 | consentíeu |
| Pl.3 | consentien |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia consentit |
| Sg.2 | havies consentit |
| Sg.3 | havia consentit |
| Pl.1 | havíem consentit |
| Pl.2 | havíeu consentit |
| Pl.3 | havien consentit |
Futur
| Sg.1 | consentiré |
| Sg.2 | consentiràs |
| Sg.3 | consentirà |
| Pl.1 | consentirem |
| Pl.2 | consentireu |
| Pl.3 | consentiran |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré consentit |
| Sg.2 | hauràs consentit |
| Sg.3 | haurà consentit |
| Pl.1 | haurem consentit |
| Pl.2 | haureu consentit |
| Pl.3 | hauran consentit |
Passat simple
| Sg.1 | consentí |
| Sg.2 | consentires |
| Sg.3 | consentí |
| Pl.1 | consentírem |
| Pl.2 | consentíreu |
| Pl.3 | consentiren |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí consentit |
| Sg.2 | hagueres consentit |
| Sg.3 | hagué consentit |
| Pl.1 | haguérem consentit |
| Pl.2 | haguéreu consentit |
| Pl.3 | hagueren consentit |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig consentir |
| Sg.2 | vas consentir |
| Sg.3 | va consentir |
| Pl.1 | vam consentir |
| Pl.2 | vau consentir |
| Pl.3 | van consentir |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver consentit |
| Sg.2 | vas haver consentit |
| Sg.3 | va haver consentit |
| Pl.1 | vam haver consentit |
| Pl.2 | vau haver consentit |
| Pl.3 | van haver consentit |
Condicional
| Sg.1 | consentiria |
| Sg.2 | consentiries |
| Sg.3 | consentiria |
| Pl.1 | consentiríem |
| Pl.2 | consentiríeu |
| Pl.3 | consentirien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria consentit |
| Sg.2 | hauries consentit |
| Sg.3 | hauria consentit |
| Pl.1 | hauríem consentit |
| Pl.2 | hauríeu consentit |
| Pl.3 | haurien consentit |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | consenta |
| Sg.2 | consentes |
| Sg.3 | consenta |
| Pl.1 | consentim |
| Pl.2 | consentiu |
| Pl.3 | consenten |
Perfet
| Sg.1 | haja consentit |
| Sg.2 | hages consentit |
| Sg.3 | haja consentit |
| Pl.1 | hàgem consentit |
| Pl.2 | hàgeu consentit |
| Pl.3 | hagen consentit |
Imperfet
| Sg.1 | consentira; consentís |
| Sg.2 | consentires; consentisses |
| Sg.3 | consentira; consentís |
| Pl.1 | consentírem; consentíssem |
| Pl.2 | consentíreu; consentísseu |
| Pl.3 | consentiren; consentissen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera consentit; hagués consentit |
| Sg.2 | hagueres consentit; haguesses consentit |
| Sg.3 | haguera consentit; hagués consentit |
| Pl.1 | haguérem consentit; haguéssem consentit |
| Pl.2 | haguéreu consentit; haguésseu consentit |
| Pl.3 | hagueren consentit; haguessen consentit |
Imperatiu
| Sg.2 | consent |
| Sg.3 | consenta |
| Pl.1 | consentim |
| Pl.2 | consentiu |
| Pl.3 | consenten |
Verbs conjugated like consentir
adormir,
ajupir,
brumir,
brunyir,
bullir,
condormir-se,
consentir,
dormir,
entresentir,
esmunyir,
funyir,
grunyir,
maldormir,
malsentir,
munyir,
pressentir,
punyir,
ressentir-se,
retrunyir,
sentir, etc. (List truncated at 20 verbs)