Formes no personals
Infinitiu:
confugir
Gerundi:
confugint
Participi
| Sg.m | confugit |
| Sg.f | confugida |
| Pl.m | confugits |
| Pl.f | confugides |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | confuig |
| Sg.2 | confuges |
| Sg.3 | confuig |
| Pl.1 | confugim |
| Pl.2 | confugiu |
| Pl.3 | confugen |
Perfet
| Sg.1 | he confugit |
| Sg.2 | has confugit |
| Sg.3 | ha confugit |
| Pl.1 | hem confugit |
| Pl.2 | heu confugit |
| Pl.3 | han confugit |
Imperfet
| Sg.1 | confugia |
| Sg.2 | confugies |
| Sg.3 | confugia |
| Pl.1 | confugíem |
| Pl.2 | confugíeu |
| Pl.3 | confugien |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia confugit |
| Sg.2 | havies confugit |
| Sg.3 | havia confugit |
| Pl.1 | havíem confugit |
| Pl.2 | havíeu confugit |
| Pl.3 | havien confugit |
Futur
| Sg.1 | confugiré |
| Sg.2 | confugiràs |
| Sg.3 | confugirà |
| Pl.1 | confugirem |
| Pl.2 | confugireu |
| Pl.3 | confugiran |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré confugit |
| Sg.2 | hauràs confugit |
| Sg.3 | haurà confugit |
| Pl.1 | haurem confugit |
| Pl.2 | haureu confugit |
| Pl.3 | hauran confugit |
Passat simple
| Sg.1 | confugí |
| Sg.2 | confugires |
| Sg.3 | confugí |
| Pl.1 | confugírem |
| Pl.2 | confugíreu |
| Pl.3 | confugiren |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí confugit |
| Sg.2 | hagueres confugit |
| Sg.3 | hagué confugit |
| Pl.1 | haguérem confugit |
| Pl.2 | haguéreu confugit |
| Pl.3 | hagueren confugit |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig confugir |
| Sg.2 | vas confugir |
| Sg.3 | va confugir |
| Pl.1 | vam confugir |
| Pl.2 | vau confugir |
| Pl.3 | van confugir |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver confugit |
| Sg.2 | vas haver confugit |
| Sg.3 | va haver confugit |
| Pl.1 | vam haver confugit |
| Pl.2 | vau haver confugit |
| Pl.3 | van haver confugit |
Condicional
| Sg.1 | confugiria |
| Sg.2 | confugiries |
| Sg.3 | confugiria |
| Pl.1 | confugiríem |
| Pl.2 | confugiríeu |
| Pl.3 | confugirien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria confugit |
| Sg.2 | hauries confugit |
| Sg.3 | hauria confugit |
| Pl.1 | hauríem confugit |
| Pl.2 | hauríeu confugit |
| Pl.3 | haurien confugit |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | confuja |
| Sg.2 | confuges |
| Sg.3 | confuja |
| Pl.1 | confugim |
| Pl.2 | confugiu |
| Pl.3 | confugen |
Perfet
| Sg.1 | haja confugit |
| Sg.2 | hages confugit |
| Sg.3 | haja confugit |
| Pl.1 | hàgem confugit |
| Pl.2 | hàgeu confugit |
| Pl.3 | hagen confugit |
Imperfet
| Sg.1 | confugira; confugís |
| Sg.2 | confugires; confugisses |
| Sg.3 | confugira; confugís |
| Pl.1 | confugírem; confugíssem |
| Pl.2 | confugíreu; confugísseu |
| Pl.3 | confugiren; confugissen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera confugit; hagués confugit |
| Sg.2 | hagueres confugit; haguesses confugit |
| Sg.3 | haguera confugit; hagués confugit |
| Pl.1 | haguérem confugit; haguéssem confugit |
| Pl.2 | haguéreu confugit; haguésseu confugit |
| Pl.3 | hagueren confugit; haguessen confugit |
Imperatiu
| Sg.2 | confuig |
| Sg.3 | confuja |
| Pl.1 | confugim |
| Pl.2 | confugiu |
| Pl.3 | confugen |