Formes no personals
Infinitiu:
arremetre
Gerundi:
arremetent
Participi
| Sg.m | arremés |
| Sg.f | arremesa |
| Pl.m | arremesos |
| Pl.f | arremeses |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | arremet |
| Sg.2 | arremets |
| Sg.3 | arremet |
| Pl.1 | arremetem |
| Pl.2 | arremeteu |
| Pl.3 | arremeten |
Perfet
| Sg.1 | he arremés |
| Sg.2 | has arremés |
| Sg.3 | ha arremés |
| Pl.1 | hem arremés |
| Pl.2 | heu arremés |
| Pl.3 | han arremés |
Imperfet
| Sg.1 | arremetia |
| Sg.2 | arremeties |
| Sg.3 | arremetia |
| Pl.1 | arremetíem |
| Pl.2 | arremetíeu |
| Pl.3 | arremetien |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia arremés |
| Sg.2 | havies arremés |
| Sg.3 | havia arremés |
| Pl.1 | havíem arremés |
| Pl.2 | havíeu arremés |
| Pl.3 | havien arremés |
Futur
| Sg.1 | arremetré |
| Sg.2 | arremetràs |
| Sg.3 | arremetrà |
| Pl.1 | arremetrem |
| Pl.2 | arremetreu |
| Pl.3 | arremetran |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré arremés |
| Sg.2 | hauràs arremés |
| Sg.3 | haurà arremés |
| Pl.1 | haurem arremés |
| Pl.2 | haureu arremés |
| Pl.3 | hauran arremés |
Passat simple
| Sg.1 | arremetí |
| Sg.2 | arremeteres |
| Sg.3 | arremeté |
| Pl.1 | arremetérem |
| Pl.2 | arremetéreu |
| Pl.3 | arremeteren |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí arremés |
| Sg.2 | hagueres arremés |
| Sg.3 | hagué arremés |
| Pl.1 | haguérem arremés |
| Pl.2 | haguéreu arremés |
| Pl.3 | hagueren arremés |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig arremetre |
| Sg.2 | vas arremetre |
| Sg.3 | va arremetre |
| Pl.1 | vam arremetre |
| Pl.2 | vau arremetre |
| Pl.3 | van arremetre |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver arremés |
| Sg.2 | vas haver arremés |
| Sg.3 | va haver arremés |
| Pl.1 | vam haver arremés |
| Pl.2 | vau haver arremés |
| Pl.3 | van haver arremés |
Condicional
| Sg.1 | arremetria |
| Sg.2 | arremetries |
| Sg.3 | arremetria |
| Pl.1 | arremetríem |
| Pl.2 | arremetríeu |
| Pl.3 | arremetrien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria arremés |
| Sg.2 | hauries arremés |
| Sg.3 | hauria arremés |
| Pl.1 | hauríem arremés |
| Pl.2 | hauríeu arremés |
| Pl.3 | haurien arremés |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | arremeta |
| Sg.2 | arremetes |
| Sg.3 | arremeta |
| Pl.1 | arremetem |
| Pl.2 | arremeteu |
| Pl.3 | arremeten |
Perfet
| Sg.1 | haja arremés |
| Sg.2 | hages arremés |
| Sg.3 | haja arremés |
| Pl.1 | hàgem arremés |
| Pl.2 | hàgeu arremés |
| Pl.3 | hagen arremés |
Imperfet
| Sg.1 | arremetera; arremetés |
| Sg.2 | arremeteres; arremetesses |
| Sg.3 | arremetera; arremetés |
| Pl.1 | arremetérem; arremetéssem |
| Pl.2 | arremetéreu; arremetésseu |
| Pl.3 | arremeteren; arremetessen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera arremés; hagués arremés |
| Sg.2 | hagueres arremés; haguesses arremés |
| Sg.3 | haguera arremés; hagués arremés |
| Pl.1 | haguérem arremés; haguéssem arremés |
| Pl.2 | haguéreu arremés; haguésseu arremés |
| Pl.3 | hagueren arremés; haguessen arremés |
Imperatiu
| Sg.2 | arremet |
| Sg.3 | arremeta |
| Pl.1 | arremetem |
| Pl.2 | arremeteu |
| Pl.3 | arremeten |
Verbs conjugated like arremetre
acometre,
admetre,
arremetre,
cometre,
comprometre,
descomprometre,
emetre,
entremetre's,
escometre,
fideïcometre,
inadmetre,
malmetre,
manumetre,
ometre,
permetre,
prometre,
readmetre,
remetre,
retransmetre,
trametre, etc. (List truncated at 20 verbs)