Formes no personals
Infinitiu:
agrejar
Gerundi:
agrejant
Participi
| Sg.m | agrejat |
| Sg.f | agrejada |
| Pl.m | agrejats |
| Pl.f | agrejades |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | agrege |
| Sg.2 | agreges |
| Sg.3 | agreja |
| Pl.1 | agregem |
| Pl.2 | agregeu |
| Pl.3 | agregen |
Perfet
| Sg.1 | he agrejat |
| Sg.2 | has agrejat |
| Sg.3 | ha agrejat |
| Pl.1 | hem agrejat |
| Pl.2 | heu agrejat |
| Pl.3 | han agrejat |
Imperfet
| Sg.1 | agrejava |
| Sg.2 | agrejaves |
| Sg.3 | agrejava |
| Pl.1 | agrejàvem |
| Pl.2 | agrejàveu |
| Pl.3 | agrejaven |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia agrejat |
| Sg.2 | havies agrejat |
| Sg.3 | havia agrejat |
| Pl.1 | havíem agrejat |
| Pl.2 | havíeu agrejat |
| Pl.3 | havien agrejat |
Futur
| Sg.1 | agrejaré |
| Sg.2 | agrejaràs |
| Sg.3 | agrejarà |
| Pl.1 | agrejarem |
| Pl.2 | agrejareu |
| Pl.3 | agrejaran |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré agrejat |
| Sg.2 | hauràs agrejat |
| Sg.3 | haurà agrejat |
| Pl.1 | haurem agrejat |
| Pl.2 | haureu agrejat |
| Pl.3 | hauran agrejat |
Passat simple
| Sg.1 | agregí |
| Sg.2 | agrejares |
| Sg.3 | agrejà |
| Pl.1 | agrejàrem |
| Pl.2 | agrejàreu |
| Pl.3 | agrejaren |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí agrejat |
| Sg.2 | hagueres agrejat |
| Sg.3 | hagué agrejat |
| Pl.1 | haguérem agrejat |
| Pl.2 | haguéreu agrejat |
| Pl.3 | hagueren agrejat |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig agrejar |
| Sg.2 | vas agrejar |
| Sg.3 | va agrejar |
| Pl.1 | vam agrejar |
| Pl.2 | vau agrejar |
| Pl.3 | van agrejar |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver agrejat |
| Sg.2 | vas haver agrejat |
| Sg.3 | va haver agrejat |
| Pl.1 | vam haver agrejat |
| Pl.2 | vau haver agrejat |
| Pl.3 | van haver agrejat |
Condicional
| Sg.1 | agrejaria |
| Sg.2 | agrejaries |
| Sg.3 | agrejaria |
| Pl.1 | agrejaríem |
| Pl.2 | agrejaríeu |
| Pl.3 | agrejarien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria agrejat |
| Sg.2 | hauries agrejat |
| Sg.3 | hauria agrejat |
| Pl.1 | hauríem agrejat |
| Pl.2 | hauríeu agrejat |
| Pl.3 | haurien agrejat |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | agrege |
| Sg.2 | agreges |
| Sg.3 | agrege |
| Pl.1 | agregem |
| Pl.2 | agregeu |
| Pl.3 | agregen |
Perfet
| Sg.1 | haja agrejat |
| Sg.2 | hages agrejat |
| Sg.3 | haja agrejat |
| Pl.1 | hàgem agrejat |
| Pl.2 | hàgeu agrejat |
| Pl.3 | hagen agrejat |
Imperfet
| Sg.1 | agrejara; agregés |
| Sg.2 | agrejares; agregesses |
| Sg.3 | agrejara; agregés |
| Pl.1 | agrejàrem; agregéssem |
| Pl.2 | agrejàreu; agregésseu |
| Pl.3 | agrejaren; agregessen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera agrejat; hagués agrejat |
| Sg.2 | hagueres agrejat; haguesses agrejat |
| Sg.3 | haguera agrejat; hagués agrejat |
| Pl.1 | haguérem agrejat; haguéssem agrejat |
| Pl.2 | haguéreu agrejat; haguésseu agrejat |
| Pl.3 | hagueren agrejat; haguessen agrejat |
Imperatiu
| Sg.2 | agreja |
| Sg.3 | agrege |
| Pl.1 | agregem |
| Pl.2 | agregeu |
| Pl.3 | agregen |
Verbs conjugated like agrejar
abastonejar,
abreujar,
abrilejar,
aflonjar,
agostejar,
agrejar,
agreujar,
aiguabarrejar-se,
aigualejar,
aiguardentejar,
airejar,
albardanejar,
alcavotejar,
alejar,
aletejar,
allancejar,
allejar,
alleujar,
allotjar,
altejar, etc. (List truncated at 20 verbs)