Formes no personals
Infinitiu:
detenir
Gerundi:
detenint
Participi
| Sg.m | detingut |
| Sg.f | detinguda |
| Pl.m | detinguts |
| Pl.f | detingudes |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | detinc |
| Sg.2 | detens |
| Sg.3 | deté |
| Pl.1 | detenim |
| Pl.2 | deteniu |
| Pl.3 | detenen |
Perfet
| Sg.1 | he detingut |
| Sg.2 | has detingut |
| Sg.3 | ha detingut |
| Pl.1 | hem detingut |
| Pl.2 | heu detingut |
| Pl.3 | han detingut |
Imperfet
| Sg.1 | detenia |
| Sg.2 | detenies |
| Sg.3 | detenia |
| Pl.1 | deteníem |
| Pl.2 | deteníeu |
| Pl.3 | detenien |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia detingut |
| Sg.2 | havies detingut |
| Sg.3 | havia detingut |
| Pl.1 | havíem detingut |
| Pl.2 | havíeu detingut |
| Pl.3 | havien detingut |
Futur
| Sg.1 | detindré |
| Sg.2 | detindràs |
| Sg.3 | detindrà |
| Pl.1 | detindrem |
| Pl.2 | detindreu |
| Pl.3 | detindran |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré detingut |
| Sg.2 | hauràs detingut |
| Sg.3 | haurà detingut |
| Pl.1 | haurem detingut |
| Pl.2 | haureu detingut |
| Pl.3 | hauran detingut |
Passat simple
| Sg.1 | detinguí |
| Sg.2 | detingueres |
| Sg.3 | detingué |
| Pl.1 | detinguérem |
| Pl.2 | detinguéreu |
| Pl.3 | detingueren |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí detingut |
| Sg.2 | hagueres detingut |
| Sg.3 | hagué detingut |
| Pl.1 | haguérem detingut |
| Pl.2 | haguéreu detingut |
| Pl.3 | hagueren detingut |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig detenir |
| Sg.2 | vas detenir |
| Sg.3 | va detenir |
| Pl.1 | vam detenir |
| Pl.2 | vau detenir |
| Pl.3 | van detenir |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver detingut |
| Sg.2 | vas haver detingut |
| Sg.3 | va haver detingut |
| Pl.1 | vam haver detingut |
| Pl.2 | vau haver detingut |
| Pl.3 | van haver detingut |
Condicional
| Sg.1 | detindria |
| Sg.2 | detindries |
| Sg.3 | detindria |
| Pl.1 | detindríem |
| Pl.2 | detindríeu |
| Pl.3 | detindrien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria detingut |
| Sg.2 | hauries detingut |
| Sg.3 | hauria detingut |
| Pl.1 | hauríem detingut |
| Pl.2 | hauríeu detingut |
| Pl.3 | haurien detingut |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | detinga |
| Sg.2 | detingues |
| Sg.3 | detinga |
| Pl.1 | detinguem |
| Pl.2 | detingueu |
| Pl.3 | detinguen |
Perfet
| Sg.1 | haja detingut |
| Sg.2 | hages detingut |
| Sg.3 | haja detingut |
| Pl.1 | hàgem detingut |
| Pl.2 | hàgeu detingut |
| Pl.3 | hagen detingut |
Imperfet
| Sg.1 | detinguera; detingués |
| Sg.2 | detingueres; detinguesses |
| Sg.3 | detinguera; detingués |
| Pl.1 | detinguérem; detinguéssem |
| Pl.2 | detinguéreu; detinguésseu |
| Pl.3 | detingueren; detinguessen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera detingut; hagués detingut |
| Sg.2 | hagueres detingut; haguesses detingut |
| Sg.3 | haguera detingut; hagués detingut |
| Pl.1 | haguérem detingut; haguéssem detingut |
| Pl.2 | haguéreu detingut; haguésseu detingut |
| Pl.3 | hagueren detingut; haguessen detingut |
Imperatiu
| Sg.2 | detín; detingues |
| Sg.3 | detinga |
| Pl.1 | detinguem |
| Pl.2 | deteniu; detingueu |
| Pl.3 | detinguen |
Verbs conjugated like detenir
abstenir-se,
atenir-se,
captenir-se,
cartenir,
contenir,
detenir,
entretenir,
mantenir,
menystenir,
obtenir,
retenir,
viltenir,