Formes no personals
Infinitiu:
habituar
Gerundi:
habituant
Participi:
Cognates
-
Indicatiu
Present
| me'n | habituo |
| te'n | habitues |
| se'n | habitua |
| ens en | habituem |
| us en | habitueu |
| se'n | habituen |
Perfet
| me'n | he habituat |
| te'n | has habituat |
| se'n | ha habituat |
| ens en | hem habituat |
| us en | heu habituat |
| se'n | han habituat |
Imperfet
| me'n | habituava |
| te'n | habituaves |
| se'n | habituava |
| ens en | habituàvem |
| us en | habituàveu |
| se'n | habituaven |
Plusquamperfet
| me'n | havia habituat |
| te'n | havies habituat |
| se'n | havia habituat |
| ens en | havíem habituat |
| us en | havíeu habituat |
| se'n | havien habituat |
Futur simple
| me'n | habituaré |
| te'n | habituaràs |
| se'n | habituarà |
| ens en | habituarem |
| us en | habituareu |
| se'n | habituaran |
Futur perfet
| me'n | hauré habituat |
| te'n | hauràs habituat |
| se'n | haurà habituat |
| ens en | haurem habituat |
| us en | haureu habituat |
| se'n | hauran habituat |
Passat simple
| me'n | habituí |
| te'n | habituares |
| se'n | habituà |
| ens en | habituàrem |
| us en | habituàreu |
| se'n | habituaren |
Passat anterior
| me'n | haguí habituat |
| te'n | hagueres habituat |
| se'n | hagué habituat |
| ens en | haguérem habituat |
| us en | haguéreu habituat |
| se'n | haguéren habituat |
Passat perifràstic
| me'n | vaig habituar |
| te'n | vas habituar |
| se'n | va habituar |
| ens en | vam habituar |
| us en | vau habituar |
| se'n | van habituar |
Passat anterior perifràsticr
| me'n | vaig haver habituat |
| te'n | vas haver habituat |
| se'n | va haver habituat |
| ens en | vam haver habituat |
| us en | vau haver habituat |
| se'n | van haver habituat |
Condicional
| me'n | habituaria |
| te'n | habituaries |
| se'n | habituaria |
| ens en | habituaríem |
| us en | habituaríeu |
| se'n | habituarien |
Condicional perfet
| me'n | hauria; haguera habituat |
| te'n | hauries; hagueres habituat |
| se'n | hauria; haguera habituat |
| ens en | hauríem; haguérem habituat |
| us en | hauríeu; haguéreu habituat |
| se'n | haurien; hagueren habituat |
Subjuntiu
Present
| me'n | habituï |
| te'n | habituïs |
| se'n | habituï |
| ens en | habituem |
| us en | habitueu |
| se'n | habituïn |
Perfet
| me'n | hagi habituat |
| te'n | hagis habituat |
| se'n | hagi habituat |
| ens en | hàgim habituat |
| us en | hàgiu habituat |
| se'n | hagin habituat |
Imperfet
| me'n | habitués |
| te'n | habituessis |
| se'n | habitués |
| ens en | habituéssim |
| us en | habituéssiu |
| se'n | habituessin |
Plusquamperfet
| me'n | hagués habituat |
| te'n | haguessis habituat |
| se'n | hagués habituat |
| ens en | haguéssim habituat |
| us en | haguéssiu habituat |
| se'n | haguessin habituat |
Imperative
| te'n | habitua |
| se'n | habituï |
| ens en | habituem |
| us en | habitueu |
| se'n | habituïn |
Verbs conjugated like 'habituar-se'
accentuar,
acorruar,
actuar,
afuar,
apreuar,
atenuar,
avaluar,
conceptuar,
continuar,
cornuar-se,
creuar,
desaccentuar,
desconceptuar,
descruar,
desempouar,
desencauar,
desencreuar,
desenseuar,
deshabituar,
desinfatuar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'habituar-se'
Translations
Synonyms & Antonyms
Etymology
Additional Information