Formes no personals
Infinitiu:
exalçar
Gerundi:
exalçant
Participi:
exalçat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | exalço |
| tu | exalces |
| ell | exalça |
| nos. | exalcem |
| vos. | exalceu |
| ells | exalcen |
Perfet
| jo | he exalçat |
| tu | has exalçat |
| ell | ha exalçat |
| nos. | hem exalçat |
| vos. | heu exalçat |
| ells | han exalçat |
Imperfet
| jo | exalçava |
| tu | exalçaves |
| ell | exalçava |
| nos. | exalçàvem |
| vos. | exalçàveu |
| ells | exalçaven |
Plusquamperfet
| jo | havia exalçat |
| tu | havies exalçat |
| ell | havia exalçat |
| nos. | havíem exalçat |
| vos. | havíeu exalçat |
| ells | havien exalçat |
Futur simple
| jo | exalçaré |
| tu | exalçaràs |
| ell | exalçarà |
| nos. | exalçarem |
| vos. | exalçareu |
| ells | exalçaran |
Futur perfet
| jo | hauré exalçat |
| tu | hauràs exalçat |
| ell | haurà exalçat |
| nos. | haurem exalçat |
| vos. | haureu exalçat |
| ells | hauran exalçat |
Passat simple
| jo | exalcí |
| tu | exalçares |
| ell | exalçà |
| nos. | exalçàrem |
| vos. | exalçàreu |
| ells | exalçaren |
Passat anterior
| jo | haguí exalçat |
| tu | hagueres exalçat |
| ell | hagué exalçat |
| nos. | haguérem exalçat |
| vos. | haguéreu exalçat |
| ells | haguéren exalçat |
Passat perifràstic
| jo | vaig exalçar |
| tu | vas exalçar |
| ell | va exalçar |
| nos. | vam exalçar |
| vos. | vau exalçar |
| ells | van exalçar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver exalçat |
| tu | vas haver exalçat |
| ell | va haver exalçat |
| nos. | vam haver exalçat |
| vos. | vau haver exalçat |
| ells | van haver exalçat |
Condicional
| jo | exalçaria |
| tu | exalçaries |
| ell | exalçaria |
| nos. | exalçaríem |
| vos. | exalçaríeu |
| ells | exalçarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera exalçat |
| tu | hauries; hagueres exalçat |
| ell | hauria; haguera exalçat |
| nos. | hauríem; haguérem exalçat |
| vos. | hauríeu; haguéreu exalçat |
| ells | haurien; hagueren exalçat |
Subjuntiu
Present
| jo | exalci |
| tu | exalcis |
| ell | exalci |
| nos. | exalcem |
| vos. | exalceu |
| ells | exalcin |
Perfet
| jo | hagi exalçat |
| tu | hagis exalçat |
| ell | hagi exalçat |
| nos. | hàgim exalçat |
| vos. | hàgiu exalçat |
| ells | hagin exalçat |
Imperfet
| jo | exalcés |
| tu | exalcessis |
| ell | exalcés |
| nos. | exalcéssim |
| vos. | exalcéssiu |
| ells | exalcessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués exalçat |
| tu | haguessis exalçat |
| ell | hagués exalçat |
| nos. | haguéssim exalçat |
| vos. | haguéssiu exalçat |
| ells | haguessin exalçat |
Imperative
| tu | exalça |
| ell | exalci |
| nos. | exalcem |
| vos. | exalceu |
| ells | exalcin |
Verbs conjugated like 'exalçar'
abalançar-se,
abonançar,
abraçar,
acaçar,
aciençar,
acunçar,
adreçar,
afermançar,
agençar,
ajaçar,
alçar,
amaçar,
amenaçar,
amigrançar,
amistançar,
aparençar,
apedaçar,
aplaçar,
arromançar,
atraçar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'exalçar'
exaltar,
alçar,
calçar,
eixalar,
eixalbar,
embalçar,
enarçar,
encalçar,
esbalçar,
exhalar,
Translations
Etymology
Additional Information