Formes no personals
Infinitiu:
esbrancar
Gerundi:
esbrancant
Participi:
esbrancat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | esbranco |
| tu | esbranques |
| ell | esbranca |
| nos. | esbranquem |
| vos. | esbranqueu |
| ells | esbranquen |
Perfet
| jo | he esbrancat |
| tu | has esbrancat |
| ell | ha esbrancat |
| nos. | hem esbrancat |
| vos. | heu esbrancat |
| ells | han esbrancat |
Imperfet
| jo | esbrancava |
| tu | esbrancaves |
| ell | esbrancava |
| nos. | esbrancàvem |
| vos. | esbrancàveu |
| ells | esbrancaven |
Plusquamperfet
| jo | havia esbrancat |
| tu | havies esbrancat |
| ell | havia esbrancat |
| nos. | havíem esbrancat |
| vos. | havíeu esbrancat |
| ells | havien esbrancat |
Futur simple
| jo | esbrancaré |
| tu | esbrancaràs |
| ell | esbrancarà |
| nos. | esbrancarem |
| vos. | esbrancareu |
| ells | esbrancaran |
Futur perfet
| jo | hauré esbrancat |
| tu | hauràs esbrancat |
| ell | haurà esbrancat |
| nos. | haurem esbrancat |
| vos. | haureu esbrancat |
| ells | hauran esbrancat |
Passat simple
| jo | esbranquí |
| tu | esbrancares |
| ell | esbrancà |
| nos. | esbrancàrem |
| vos. | esbrancàreu |
| ells | esbrancaren |
Passat anterior
| jo | haguí esbrancat |
| tu | hagueres esbrancat |
| ell | hagué esbrancat |
| nos. | haguérem esbrancat |
| vos. | haguéreu esbrancat |
| ells | haguéren esbrancat |
Passat perifràstic
| jo | vaig esbrancar |
| tu | vas esbrancar |
| ell | va esbrancar |
| nos. | vam esbrancar |
| vos. | vau esbrancar |
| ells | van esbrancar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver esbrancat |
| tu | vas haver esbrancat |
| ell | va haver esbrancat |
| nos. | vam haver esbrancat |
| vos. | vau haver esbrancat |
| ells | van haver esbrancat |
Condicional
| jo | esbrancaria |
| tu | esbrancaries |
| ell | esbrancaria |
| nos. | esbrancaríem |
| vos. | esbrancaríeu |
| ells | esbrancarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera esbrancat |
| tu | hauries; hagueres esbrancat |
| ell | hauria; haguera esbrancat |
| nos. | hauríem; haguérem esbrancat |
| vos. | hauríeu; haguéreu esbrancat |
| ells | haurien; hagueren esbrancat |
Subjuntiu
Present
| jo | esbranqui |
| tu | esbranquis |
| ell | esbranqui |
| nos. | esbranquem |
| vos. | esbranqueu |
| ells | esbranquin |
Perfet
| jo | hagi esbrancat |
| tu | hagis esbrancat |
| ell | hagi esbrancat |
| nos. | hàgim esbrancat |
| vos. | hàgiu esbrancat |
| ells | hagin esbrancat |
Imperfet
| jo | esbranqués |
| tu | esbranquessis |
| ell | esbranqués |
| nos. | esbranquéssim |
| vos. | esbranquéssiu |
| ells | esbranquessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués esbrancat |
| tu | haguessis esbrancat |
| ell | hagués esbrancat |
| nos. | haguéssim esbrancat |
| vos. | haguéssiu esbrancat |
| ells | haguessin esbrancat |
Imperative
| tu | esbranca |
| ell | esbranqui |
| nos. | esbranquem |
| vos. | esbranqueu |
| ells | esbranquin |
Verbs conjugated like 'esbrancar'
abarrocar,
abdicar,
abocar,
acetificar,
acidificar,
aclocar-se,
aclucar,
adjudicar,
advocar,
aerificar,
aflacar,
aixecar,
ajocar-se,
alcoholificar,
allocar-se,
almescar,
altercar,
altificar,
amplificar,
angelicar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'esbrancar'
desbrancar,
embrancar,
esbancar,
esbroncar,
brancar,
desbancar,
embancar,
emblancar,
esbraonar,
esbrinar,
Translations
Synonyms & Antonyms
Synonyms
- bifurcar-se
- separar-se, dividirse, entrefocar-se, esbrancar-se, unir-se, convergir
- esbrancar-se
- bifurcar-se, separar-se, dividir-se, entrefocar-se, unir-se, convergir
- ramificar-se
- brancar-se, bifurcar-se, esbrancar-se, ajuntar-se, unir-se
Etymology
Additional Information