Infinitiu:
adreçar
Gerundi:
adreçant
Participi:
adreçat
| jo | adreço |
| tu | adreces |
| ell | adreça |
| nos. | adrecem |
| vos. | adreceu |
| ells | adrecen |
| jo | he adreçat |
| tu | has adreçat |
| ell | ha adreçat |
| nos. | hem adreçat |
| vos. | heu adreçat |
| ells | han adreçat |
| jo | adreçava |
| tu | adreçaves |
| ell | adreçava |
| nos. | adreçàvem |
| vos. | adreçàveu |
| ells | adreçaven |
| jo | havia adreçat |
| tu | havies adreçat |
| ell | havia adreçat |
| nos. | havíem adreçat |
| vos. | havíeu adreçat |
| ells | havien adreçat |
| jo | adreçaré |
| tu | adreçaràs |
| ell | adreçarà |
| nos. | adreçarem |
| vos. | adreçareu |
| ells | adreçaran |
| jo | hauré adreçat |
| tu | hauràs adreçat |
| ell | haurà adreçat |
| nos. | haurem adreçat |
| vos. | haureu adreçat |
| ells | hauran adreçat |
| jo | adrecí |
| tu | adreçares |
| ell | adreçà |
| nos. | adreçàrem |
| vos. | adreçàreu |
| ells | adreçaren |
| jo | haguí adreçat |
| tu | hagueres adreçat |
| ell | hagué adreçat |
| nos. | haguérem adreçat |
| vos. | haguéreu adreçat |
| ells | haguéren adreçat |
| jo | vaig adreçar |
| tu | vas adreçar |
| ell | va adreçar |
| nos. | vam adreçar |
| vos. | vau adreçar |
| ells | van adreçar |
| jo | vaig haver adreçat |
| tu | vas haver adreçat |
| ell | va haver adreçat |
| nos. | vam haver adreçat |
| vos. | vau haver adreçat |
| ells | van haver adreçat |
| jo | adreçaria |
| tu | adreçaries |
| ell | adreçaria |
| nos. | adreçaríem |
| vos. | adreçaríeu |
| ells | adreçarien |
| jo | hauria; haguera adreçat |
| tu | hauries; hagueres adreçat |
| ell | hauria; haguera adreçat |
| nos. | hauríem; haguérem adreçat |
| vos. | hauríeu; haguéreu adreçat |
| ells | haurien; hagueren adreçat |
| jo | adreci |
| tu | adrecis |
| ell | adreci |
| nos. | adrecem |
| vos. | adreceu |
| ells | adrecin |
| jo | hagi adreçat |
| tu | hagis adreçat |
| ell | hagi adreçat |
| nos. | hàgim adreçat |
| vos. | hàgiu adreçat |
| ells | hagin adreçat |
| jo | adrecés |
| tu | adrecessis |
| ell | adrecés |
| nos. | adrecéssim |
| vos. | adrecéssiu |
| ells | adrecessin |
| jo | hagués adreçat |
| tu | haguessis adreçat |
| ell | hagués adreçat |
| nos. | haguéssim adreçat |
| vos. | haguéssiu adreçat |
| ells | haguessin adreçat |
| tu | adreça |
| ell | adreci |
| nos. | adrecem |
| vos. | adreceu |
| ells | adrecin |
v 1 1 tr Posar dret (allò que és tort o corbat), posar pla (allò que és guerxat).
2 pron Les canyes tornen a adreçar-se totes soles, en parar el vent.
3 tr fig Obligar (algú) a esmenar-se. Ja t'adreçaré, jo!
2 1 tr Fer anar (algú o alguna cosa) dret a algú. Adreçar la paraula a algú.
2 pron No saber a qui adreçar-se.
3 pron En una reunió, etc, dirigir-se (a algú).
3 tr Proveir dels estris o els instruments necessaris per a alguna cosa, arrear, aparellar.
4 tr Posar les rodes del davant i del darrere d'un vehicle en una mateixa recta.
5 tr CONSTR Donar una passada de guix o de morter a una paret i allisar-la abans d'emblanquinar-la.
6 tr INFORM Especificar l'adreça d'un lloc o objecte.
7 tr MAR Fer posar dret un vaixell quan és més tombat d'una banda que de l'altra.
8 tr TECNOL Rectificar i avivar una mola, per a deixar-la en bones condicions de treball.
9 tr TÈXT Acabar teixits mitjançant una operació d'adreçament.