Formes no personals
Infinitiu:
rumiar
Gerundi:
rumiant
Participi
| Sg.m | rumiat |
| Sg.f | rumiada |
| Pl.m | rumiats |
| Pl.f | rumiades |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | rumie |
| Sg.2 | rumies |
| Sg.3 | rumia |
| Pl.1 | rumiem |
| Pl.2 | rumieu |
| Pl.3 | rumien |
Perfet
| Sg.1 | he rumiat |
| Sg.2 | has rumiat |
| Sg.3 | ha rumiat |
| Pl.1 | hem rumiat |
| Pl.2 | heu rumiat |
| Pl.3 | han rumiat |
Imperfet
| Sg.1 | rumiava |
| Sg.2 | rumiaves |
| Sg.3 | rumiava |
| Pl.1 | rumiàvem |
| Pl.2 | rumiàveu |
| Pl.3 | rumiaven |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia rumiat |
| Sg.2 | havies rumiat |
| Sg.3 | havia rumiat |
| Pl.1 | havíem rumiat |
| Pl.2 | havíeu rumiat |
| Pl.3 | havien rumiat |
Futur
| Sg.1 | rumiaré |
| Sg.2 | rumiaràs |
| Sg.3 | rumiarà |
| Pl.1 | rumiarem |
| Pl.2 | rumiareu |
| Pl.3 | rumiaran |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré rumiat |
| Sg.2 | hauràs rumiat |
| Sg.3 | haurà rumiat |
| Pl.1 | haurem rumiat |
| Pl.2 | haureu rumiat |
| Pl.3 | hauran rumiat |
Passat simple
| Sg.1 | rumií |
| Sg.2 | rumiares |
| Sg.3 | rumià |
| Pl.1 | rumiàrem |
| Pl.2 | rumiàreu |
| Pl.3 | rumiaren |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí rumiat |
| Sg.2 | hagueres rumiat |
| Sg.3 | hagué rumiat |
| Pl.1 | haguérem rumiat |
| Pl.2 | haguéreu rumiat |
| Pl.3 | hagueren rumiat |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig rumiar |
| Sg.2 | vas rumiar |
| Sg.3 | va rumiar |
| Pl.1 | vam rumiar |
| Pl.2 | vau rumiar |
| Pl.3 | van rumiar |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver rumiat |
| Sg.2 | vas haver rumiat |
| Sg.3 | va haver rumiat |
| Pl.1 | vam haver rumiat |
| Pl.2 | vau haver rumiat |
| Pl.3 | van haver rumiat |
Condicional
| Sg.1 | rumiaria |
| Sg.2 | rumiaries |
| Sg.3 | rumiaria |
| Pl.1 | rumiaríem |
| Pl.2 | rumiaríeu |
| Pl.3 | rumiarien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria rumiat |
| Sg.2 | hauries rumiat |
| Sg.3 | hauria rumiat |
| Pl.1 | hauríem rumiat |
| Pl.2 | hauríeu rumiat |
| Pl.3 | haurien rumiat |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | rumie |
| Sg.2 | rumies |
| Sg.3 | rumie |
| Pl.1 | rumiem |
| Pl.2 | rumieu |
| Pl.3 | rumien |
Perfet
| Sg.1 | haja rumiat |
| Sg.2 | hages rumiat |
| Sg.3 | haja rumiat |
| Pl.1 | hàgem rumiat |
| Pl.2 | hàgeu rumiat |
| Pl.3 | hagen rumiat |
Imperfet
| Sg.1 | rumiara; rumiés |
| Sg.2 | rumiares; rumiesses |
| Sg.3 | rumiara; rumiés |
| Pl.1 | rumiàrem; rumiéssem |
| Pl.2 | rumiàreu; rumiésseu |
| Pl.3 | rumiaren; rumiessen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera rumiat; hagués rumiat |
| Sg.2 | hagueres rumiat; haguesses rumiat |
| Sg.3 | haguera rumiat; hagués rumiat |
| Pl.1 | haguérem rumiat; haguéssem rumiat |
| Pl.2 | haguéreu rumiat; haguésseu rumiat |
| Pl.3 | hagueren rumiat; haguessen rumiat |
Imperatiu
| Sg.2 | rumia |
| Sg.3 | rumie |
| Pl.1 | rumiem |
| Pl.2 | rumieu |
| Pl.3 | rumien |
Verbs conjugated like rumiar
abacallanar-se,
abaconar-se,
abadanar,
abadernar,
abagotar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abarganyar,
abarloar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abatollar,
abatussar,
abessonar, etc. (List truncated at 20 verbs)