Formes no personals
Infinitiu:
menar
Gerundi:
menant
Participi
| Sg.m | menat |
| Sg.f | menada |
| Pl.m | menats |
| Pl.f | menades |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | mene |
| Sg.2 | menes |
| Sg.3 | mena |
| Pl.1 | menem |
| Pl.2 | meneu |
| Pl.3 | menen |
Perfet
| Sg.1 | he menat |
| Sg.2 | has menat |
| Sg.3 | ha menat |
| Pl.1 | hem menat |
| Pl.2 | heu menat |
| Pl.3 | han menat |
Imperfet
| Sg.1 | menava |
| Sg.2 | menaves |
| Sg.3 | menava |
| Pl.1 | menàvem |
| Pl.2 | menàveu |
| Pl.3 | menaven |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia menat |
| Sg.2 | havies menat |
| Sg.3 | havia menat |
| Pl.1 | havíem menat |
| Pl.2 | havíeu menat |
| Pl.3 | havien menat |
Futur
| Sg.1 | menaré |
| Sg.2 | menaràs |
| Sg.3 | menarà |
| Pl.1 | menarem |
| Pl.2 | menareu |
| Pl.3 | menaran |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré menat |
| Sg.2 | hauràs menat |
| Sg.3 | haurà menat |
| Pl.1 | haurem menat |
| Pl.2 | haureu menat |
| Pl.3 | hauran menat |
Passat simple
| Sg.1 | mení |
| Sg.2 | menares |
| Sg.3 | menà |
| Pl.1 | menàrem |
| Pl.2 | menàreu |
| Pl.3 | menaren |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí menat |
| Sg.2 | hagueres menat |
| Sg.3 | hagué menat |
| Pl.1 | haguérem menat |
| Pl.2 | haguéreu menat |
| Pl.3 | hagueren menat |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig menar |
| Sg.2 | vas menar |
| Sg.3 | va menar |
| Pl.1 | vam menar |
| Pl.2 | vau menar |
| Pl.3 | van menar |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver menat |
| Sg.2 | vas haver menat |
| Sg.3 | va haver menat |
| Pl.1 | vam haver menat |
| Pl.2 | vau haver menat |
| Pl.3 | van haver menat |
Condicional
| Sg.1 | menaria |
| Sg.2 | menaries |
| Sg.3 | menaria |
| Pl.1 | menaríem |
| Pl.2 | menaríeu |
| Pl.3 | menarien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria menat |
| Sg.2 | hauries menat |
| Sg.3 | hauria menat |
| Pl.1 | hauríem menat |
| Pl.2 | hauríeu menat |
| Pl.3 | haurien menat |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | mene |
| Sg.2 | menes |
| Sg.3 | mene |
| Pl.1 | menem |
| Pl.2 | meneu |
| Pl.3 | menen |
Perfet
| Sg.1 | haja menat |
| Sg.2 | hages menat |
| Sg.3 | haja menat |
| Pl.1 | hàgem menat |
| Pl.2 | hàgeu menat |
| Pl.3 | hagen menat |
Imperfet
| Sg.1 | menara; menés |
| Sg.2 | menares; menesses |
| Sg.3 | menara; menés |
| Pl.1 | menàrem; menéssem |
| Pl.2 | menàreu; menésseu |
| Pl.3 | menaren; menessen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera menat; hagués menat |
| Sg.2 | hagueres menat; haguesses menat |
| Sg.3 | haguera menat; hagués menat |
| Pl.1 | haguérem menat; haguéssem menat |
| Pl.2 | haguéreu menat; haguésseu menat |
| Pl.3 | hagueren menat; haguessen menat |
Imperatiu
| Sg.2 | mena |
| Sg.3 | mene |
| Pl.1 | menem |
| Pl.2 | meneu |
| Pl.3 | menen |
Verbs conjugated like menar
abacallanar-se,
abaconar-se,
abadanar,
abadernar,
abagotar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abarganyar,
abarloar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abatollar,
abatussar,
abessonar, etc. (List truncated at 20 verbs)