Formes no personals
Infinitiu:
induir
Gerundi:
induint
Participi
| Sg.m | induït |
| Sg.f | induïda |
| Pl.m | induïts |
| Pl.f | induïdes |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | induïsc |
| Sg.2 | induïxes; indueixes |
| Sg.3 | induïx; indueix |
| Pl.1 | induïm |
| Pl.2 | induïu |
| Pl.3 | induïxen; indueixen |
Perfet
| Sg.1 | he induït |
| Sg.2 | has induït |
| Sg.3 | ha induït |
| Pl.1 | hem induït |
| Pl.2 | heu induït |
| Pl.3 | han induït |
Imperfet
| Sg.1 | induïa |
| Sg.2 | induïes |
| Sg.3 | induïa |
| Pl.1 | induíem |
| Pl.2 | induíeu |
| Pl.3 | induïen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia induït |
| Sg.2 | havies induït |
| Sg.3 | havia induït |
| Pl.1 | havíem induït |
| Pl.2 | havíeu induït |
| Pl.3 | havien induït |
Futur
| Sg.1 | induiré |
| Sg.2 | induiràs |
| Sg.3 | induirà |
| Pl.1 | induirem |
| Pl.2 | induireu |
| Pl.3 | induiran |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré induït |
| Sg.2 | hauràs induït |
| Sg.3 | haurà induït |
| Pl.1 | haurem induït |
| Pl.2 | haureu induït |
| Pl.3 | hauran induït |
Passat simple
| Sg.1 | induí |
| Sg.2 | induïres |
| Sg.3 | induí |
| Pl.1 | induírem |
| Pl.2 | induíreu |
| Pl.3 | induïren |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí induït |
| Sg.2 | hagueres induït |
| Sg.3 | hagué induït |
| Pl.1 | haguérem induït |
| Pl.2 | haguéreu induït |
| Pl.3 | hagueren induït |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig induir |
| Sg.2 | vas induir |
| Sg.3 | va induir |
| Pl.1 | vam induir |
| Pl.2 | vau induir |
| Pl.3 | van induir |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver induït |
| Sg.2 | vas haver induït |
| Sg.3 | va haver induït |
| Pl.1 | vam haver induït |
| Pl.2 | vau haver induït |
| Pl.3 | van haver induït |
Condicional
| Sg.1 | induiria |
| Sg.2 | induiries |
| Sg.3 | induiria |
| Pl.1 | induiríem |
| Pl.2 | induiríeu |
| Pl.3 | induirien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria induït |
| Sg.2 | hauries induït |
| Sg.3 | hauria induït |
| Pl.1 | hauríem induït |
| Pl.2 | hauríeu induït |
| Pl.3 | haurien induït |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | induïsca |
| Sg.2 | induïsques |
| Sg.3 | induïsca |
| Pl.1 | induïm |
| Pl.2 | induïu |
| Pl.3 | induïsquen |
Perfet
| Sg.1 | haja induït |
| Sg.2 | hages induït |
| Sg.3 | haja induït |
| Pl.1 | hàgem induït |
| Pl.2 | hàgeu induït |
| Pl.3 | hagen induït |
Imperfet
| Sg.1 | induïra; induís |
| Sg.2 | induïres; induïsses |
| Sg.3 | induïra; induís |
| Pl.1 | induírem; induíssem |
| Pl.2 | induíreu; induísseu |
| Pl.3 | induïren; induïssen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera induït; hagués induït |
| Sg.2 | hagueres induït; haguesses induït |
| Sg.3 | haguera induït; hagués induït |
| Pl.1 | haguérem induït; haguéssem induït |
| Pl.2 | haguéreu induït; haguésseu induït |
| Pl.3 | hagueren induït; haguessen induït |
Imperatiu
| Sg.2 | induïx; indueix |
| Sg.3 | induïsca |
| Pl.1 | induïm |
| Pl.2 | induïu |
| Pl.3 | induïsquen |
Verbs conjugated like induir
abduir,
ablair,
aclameir,
aconduir,
adduir,
afluir,
agrair,
anuir,
atapeir,
atribuir,
atuir,
autodestruir-se,
autoreproduir-se,
beneir,
blair,
bleir,
circuir,
comminuir,
conduir,
confluir, etc. (List truncated at 20 verbs)