Formes no personals
Infinitiu:
indignar
Gerundi:
indignant
Participi
| Sg.m | indignat |
| Sg.f | indignada |
| Pl.m | indignats |
| Pl.f | indignades |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | indigne |
| Sg.2 | indignes |
| Sg.3 | indigna |
| Pl.1 | indignem |
| Pl.2 | indigneu |
| Pl.3 | indignen |
Perfet
| Sg.1 | he indignat |
| Sg.2 | has indignat |
| Sg.3 | ha indignat |
| Pl.1 | hem indignat |
| Pl.2 | heu indignat |
| Pl.3 | han indignat |
Imperfet
| Sg.1 | indignava |
| Sg.2 | indignaves |
| Sg.3 | indignava |
| Pl.1 | indignàvem |
| Pl.2 | indignàveu |
| Pl.3 | indignaven |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia indignat |
| Sg.2 | havies indignat |
| Sg.3 | havia indignat |
| Pl.1 | havíem indignat |
| Pl.2 | havíeu indignat |
| Pl.3 | havien indignat |
Futur
| Sg.1 | indignaré |
| Sg.2 | indignaràs |
| Sg.3 | indignarà |
| Pl.1 | indignarem |
| Pl.2 | indignareu |
| Pl.3 | indignaran |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré indignat |
| Sg.2 | hauràs indignat |
| Sg.3 | haurà indignat |
| Pl.1 | haurem indignat |
| Pl.2 | haureu indignat |
| Pl.3 | hauran indignat |
Passat simple
| Sg.1 | indigní |
| Sg.2 | indignares |
| Sg.3 | indignà |
| Pl.1 | indignàrem |
| Pl.2 | indignàreu |
| Pl.3 | indignaren |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí indignat |
| Sg.2 | hagueres indignat |
| Sg.3 | hagué indignat |
| Pl.1 | haguérem indignat |
| Pl.2 | haguéreu indignat |
| Pl.3 | hagueren indignat |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig indignar |
| Sg.2 | vas indignar |
| Sg.3 | va indignar |
| Pl.1 | vam indignar |
| Pl.2 | vau indignar |
| Pl.3 | van indignar |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver indignat |
| Sg.2 | vas haver indignat |
| Sg.3 | va haver indignat |
| Pl.1 | vam haver indignat |
| Pl.2 | vau haver indignat |
| Pl.3 | van haver indignat |
Condicional
| Sg.1 | indignaria |
| Sg.2 | indignaries |
| Sg.3 | indignaria |
| Pl.1 | indignaríem |
| Pl.2 | indignaríeu |
| Pl.3 | indignarien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria indignat |
| Sg.2 | hauries indignat |
| Sg.3 | hauria indignat |
| Pl.1 | hauríem indignat |
| Pl.2 | hauríeu indignat |
| Pl.3 | haurien indignat |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | indigne |
| Sg.2 | indignes |
| Sg.3 | indigne |
| Pl.1 | indignem |
| Pl.2 | indigneu |
| Pl.3 | indignen |
Perfet
| Sg.1 | haja indignat |
| Sg.2 | hages indignat |
| Sg.3 | haja indignat |
| Pl.1 | hàgem indignat |
| Pl.2 | hàgeu indignat |
| Pl.3 | hagen indignat |
Imperfet
| Sg.1 | indignara; indignés |
| Sg.2 | indignares; indignesses |
| Sg.3 | indignara; indignés |
| Pl.1 | indignàrem; indignéssem |
| Pl.2 | indignàreu; indignésseu |
| Pl.3 | indignaren; indignessen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera indignat; hagués indignat |
| Sg.2 | hagueres indignat; haguesses indignat |
| Sg.3 | haguera indignat; hagués indignat |
| Pl.1 | haguérem indignat; haguéssem indignat |
| Pl.2 | haguéreu indignat; haguésseu indignat |
| Pl.3 | hagueren indignat; haguessen indignat |
Imperatiu
| Sg.2 | indigna |
| Sg.3 | indigne |
| Pl.1 | indignem |
| Pl.2 | indigneu |
| Pl.3 | indignen |
Verbs conjugated like indignar
abacallanar-se,
abaconar-se,
abadanar,
abadernar,
abagotar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abarganyar,
abarloar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abatollar,
abatussar,
abessonar, etc. (List truncated at 20 verbs)