Formes no personals
Infinitiu:
arraconar
Gerundi:
arraconant
Participi
| Sg.m | arraconat |
| Sg.f | arraconada |
| Pl.m | arraconats |
| Pl.f | arraconades |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | arracone |
| Sg.2 | arracones |
| Sg.3 | arracona |
| Pl.1 | arraconem |
| Pl.2 | arraconeu |
| Pl.3 | arraconen |
Perfet
| Sg.1 | he arraconat |
| Sg.2 | has arraconat |
| Sg.3 | ha arraconat |
| Pl.1 | hem arraconat |
| Pl.2 | heu arraconat |
| Pl.3 | han arraconat |
Imperfet
| Sg.1 | arraconava |
| Sg.2 | arraconaves |
| Sg.3 | arraconava |
| Pl.1 | arraconàvem |
| Pl.2 | arraconàveu |
| Pl.3 | arraconaven |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia arraconat |
| Sg.2 | havies arraconat |
| Sg.3 | havia arraconat |
| Pl.1 | havíem arraconat |
| Pl.2 | havíeu arraconat |
| Pl.3 | havien arraconat |
Futur
| Sg.1 | arraconaré |
| Sg.2 | arraconaràs |
| Sg.3 | arraconarà |
| Pl.1 | arraconarem |
| Pl.2 | arraconareu |
| Pl.3 | arraconaran |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré arraconat |
| Sg.2 | hauràs arraconat |
| Sg.3 | haurà arraconat |
| Pl.1 | haurem arraconat |
| Pl.2 | haureu arraconat |
| Pl.3 | hauran arraconat |
Passat simple
| Sg.1 | arraconí |
| Sg.2 | arraconares |
| Sg.3 | arraconà |
| Pl.1 | arraconàrem |
| Pl.2 | arraconàreu |
| Pl.3 | arraconaren |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí arraconat |
| Sg.2 | hagueres arraconat |
| Sg.3 | hagué arraconat |
| Pl.1 | haguérem arraconat |
| Pl.2 | haguéreu arraconat |
| Pl.3 | hagueren arraconat |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig arraconar |
| Sg.2 | vas arraconar |
| Sg.3 | va arraconar |
| Pl.1 | vam arraconar |
| Pl.2 | vau arraconar |
| Pl.3 | van arraconar |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver arraconat |
| Sg.2 | vas haver arraconat |
| Sg.3 | va haver arraconat |
| Pl.1 | vam haver arraconat |
| Pl.2 | vau haver arraconat |
| Pl.3 | van haver arraconat |
Condicional
| Sg.1 | arraconaria |
| Sg.2 | arraconaries |
| Sg.3 | arraconaria |
| Pl.1 | arraconaríem |
| Pl.2 | arraconaríeu |
| Pl.3 | arraconarien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria arraconat |
| Sg.2 | hauries arraconat |
| Sg.3 | hauria arraconat |
| Pl.1 | hauríem arraconat |
| Pl.2 | hauríeu arraconat |
| Pl.3 | haurien arraconat |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | arracone |
| Sg.2 | arracones |
| Sg.3 | arracone |
| Pl.1 | arraconem |
| Pl.2 | arraconeu |
| Pl.3 | arraconen |
Perfet
| Sg.1 | haja arraconat |
| Sg.2 | hages arraconat |
| Sg.3 | haja arraconat |
| Pl.1 | hàgem arraconat |
| Pl.2 | hàgeu arraconat |
| Pl.3 | hagen arraconat |
Imperfet
| Sg.1 | arraconara; arraconés |
| Sg.2 | arraconares; arraconesses |
| Sg.3 | arraconara; arraconés |
| Pl.1 | arraconàrem; arraconéssem |
| Pl.2 | arraconàreu; arraconésseu |
| Pl.3 | arraconaren; arraconessen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera arraconat; hagués arraconat |
| Sg.2 | hagueres arraconat; haguesses arraconat |
| Sg.3 | haguera arraconat; hagués arraconat |
| Pl.1 | haguérem arraconat; haguéssem arraconat |
| Pl.2 | haguéreu arraconat; haguésseu arraconat |
| Pl.3 | hagueren arraconat; haguessen arraconat |
Imperatiu
| Sg.2 | arracona |
| Sg.3 | arracone |
| Pl.1 | arraconem |
| Pl.2 | arraconeu |
| Pl.3 | arraconen |
Verbs conjugated like arraconar
abacallanar-se,
abaconar-se,
abadanar,
abadernar,
abagotar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abarganyar,
abarloar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abatollar,
abatussar,
abessonar, etc. (List truncated at 20 verbs)