Formes no personals
Infinitiu:
amoïnar
Gerundi:
amoïnant
Participi
| Sg.m | amoïnat |
| Sg.f | amoïnada |
| Pl.m | amoïnats |
| Pl.f | amoïnades |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | amoïne |
| Sg.2 | amoïnes |
| Sg.3 | amoïna |
| Pl.1 | amoïnem |
| Pl.2 | amoïneu |
| Pl.3 | amoïnen |
Perfet
| Sg.1 | he amoïnat |
| Sg.2 | has amoïnat |
| Sg.3 | ha amoïnat |
| Pl.1 | hem amoïnat |
| Pl.2 | heu amoïnat |
| Pl.3 | han amoïnat |
Imperfet
| Sg.1 | amoïnava |
| Sg.2 | amoïnaves |
| Sg.3 | amoïnava |
| Pl.1 | amoïnàvem |
| Pl.2 | amoïnàveu |
| Pl.3 | amoïnaven |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia amoïnat |
| Sg.2 | havies amoïnat |
| Sg.3 | havia amoïnat |
| Pl.1 | havíem amoïnat |
| Pl.2 | havíeu amoïnat |
| Pl.3 | havien amoïnat |
Futur
| Sg.1 | amoïnaré |
| Sg.2 | amoïnaràs |
| Sg.3 | amoïnarà |
| Pl.1 | amoïnarem |
| Pl.2 | amoïnareu |
| Pl.3 | amoïnaran |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré amoïnat |
| Sg.2 | hauràs amoïnat |
| Sg.3 | haurà amoïnat |
| Pl.1 | haurem amoïnat |
| Pl.2 | haureu amoïnat |
| Pl.3 | hauran amoïnat |
Passat simple
| Sg.1 | amoïní |
| Sg.2 | amoïnares |
| Sg.3 | amoïnà |
| Pl.1 | amoïnàrem |
| Pl.2 | amoïnàreu |
| Pl.3 | amoïnaren |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí amoïnat |
| Sg.2 | hagueres amoïnat |
| Sg.3 | hagué amoïnat |
| Pl.1 | haguérem amoïnat |
| Pl.2 | haguéreu amoïnat |
| Pl.3 | hagueren amoïnat |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig amoïnar |
| Sg.2 | vas amoïnar |
| Sg.3 | va amoïnar |
| Pl.1 | vam amoïnar |
| Pl.2 | vau amoïnar |
| Pl.3 | van amoïnar |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver amoïnat |
| Sg.2 | vas haver amoïnat |
| Sg.3 | va haver amoïnat |
| Pl.1 | vam haver amoïnat |
| Pl.2 | vau haver amoïnat |
| Pl.3 | van haver amoïnat |
Condicional
| Sg.1 | amoïnaria |
| Sg.2 | amoïnaries |
| Sg.3 | amoïnaria |
| Pl.1 | amoïnaríem |
| Pl.2 | amoïnaríeu |
| Pl.3 | amoïnarien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria amoïnat |
| Sg.2 | hauries amoïnat |
| Sg.3 | hauria amoïnat |
| Pl.1 | hauríem amoïnat |
| Pl.2 | hauríeu amoïnat |
| Pl.3 | haurien amoïnat |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | amoïne |
| Sg.2 | amoïnes |
| Sg.3 | amoïne |
| Pl.1 | amoïnem |
| Pl.2 | amoïneu |
| Pl.3 | amoïnen |
Perfet
| Sg.1 | haja amoïnat |
| Sg.2 | hages amoïnat |
| Sg.3 | haja amoïnat |
| Pl.1 | hàgem amoïnat |
| Pl.2 | hàgeu amoïnat |
| Pl.3 | hagen amoïnat |
Imperfet
| Sg.1 | amoïnara; amoïnés |
| Sg.2 | amoïnares; amoïnesses |
| Sg.3 | amoïnara; amoïnés |
| Pl.1 | amoïnàrem; amoïnéssem |
| Pl.2 | amoïnàreu; amoïnésseu |
| Pl.3 | amoïnaren; amoïnessen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera amoïnat; hagués amoïnat |
| Sg.2 | hagueres amoïnat; haguesses amoïnat |
| Sg.3 | haguera amoïnat; hagués amoïnat |
| Pl.1 | haguérem amoïnat; haguéssem amoïnat |
| Pl.2 | haguéreu amoïnat; haguésseu amoïnat |
| Pl.3 | hagueren amoïnat; haguessen amoïnat |
Imperatiu
| Sg.2 | amoïna |
| Sg.3 | amoïne |
| Pl.1 | amoïnem |
| Pl.2 | amoïneu |
| Pl.3 | amoïnen |
Verbs conjugated like amoïnar
abacallanar-se,
abaconar-se,
abadanar,
abadernar,
abagotar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abarganyar,
abarloar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abatollar,
abatussar,
abessonar, etc. (List truncated at 20 verbs)