Formes no personals
Infinitiu:
altercar
Gerundi:
altercant
Participi
| Sg.m | altercat |
| Sg.f | altercada |
| Pl.m | altercats |
| Pl.f | altercades |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | alterque |
| Sg.2 | alterques |
| Sg.3 | alterca |
| Pl.1 | alterquem |
| Pl.2 | alterqueu |
| Pl.3 | alterquen |
Perfet
| Sg.1 | he altercat |
| Sg.2 | has altercat |
| Sg.3 | ha altercat |
| Pl.1 | hem altercat |
| Pl.2 | heu altercat |
| Pl.3 | han altercat |
Imperfet
| Sg.1 | altercava |
| Sg.2 | altercaves |
| Sg.3 | altercava |
| Pl.1 | altercàvem |
| Pl.2 | altercàveu |
| Pl.3 | altercaven |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia altercat |
| Sg.2 | havies altercat |
| Sg.3 | havia altercat |
| Pl.1 | havíem altercat |
| Pl.2 | havíeu altercat |
| Pl.3 | havien altercat |
Futur
| Sg.1 | altercaré |
| Sg.2 | altercaràs |
| Sg.3 | altercarà |
| Pl.1 | altercarem |
| Pl.2 | altercareu |
| Pl.3 | altercaran |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré altercat |
| Sg.2 | hauràs altercat |
| Sg.3 | haurà altercat |
| Pl.1 | haurem altercat |
| Pl.2 | haureu altercat |
| Pl.3 | hauran altercat |
Passat simple
| Sg.1 | alterquí |
| Sg.2 | altercares |
| Sg.3 | altercà |
| Pl.1 | altercàrem |
| Pl.2 | altercàreu |
| Pl.3 | altercaren |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí altercat |
| Sg.2 | hagueres altercat |
| Sg.3 | hagué altercat |
| Pl.1 | haguérem altercat |
| Pl.2 | haguéreu altercat |
| Pl.3 | hagueren altercat |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig altercar |
| Sg.2 | vas altercar |
| Sg.3 | va altercar |
| Pl.1 | vam altercar |
| Pl.2 | vau altercar |
| Pl.3 | van altercar |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver altercat |
| Sg.2 | vas haver altercat |
| Sg.3 | va haver altercat |
| Pl.1 | vam haver altercat |
| Pl.2 | vau haver altercat |
| Pl.3 | van haver altercat |
Condicional
| Sg.1 | altercaria |
| Sg.2 | altercaries |
| Sg.3 | altercaria |
| Pl.1 | altercaríem |
| Pl.2 | altercaríeu |
| Pl.3 | altercarien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria altercat |
| Sg.2 | hauries altercat |
| Sg.3 | hauria altercat |
| Pl.1 | hauríem altercat |
| Pl.2 | hauríeu altercat |
| Pl.3 | haurien altercat |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | alterque |
| Sg.2 | alterques |
| Sg.3 | alterque |
| Pl.1 | alterquem |
| Pl.2 | alterqueu |
| Pl.3 | alterquen |
Perfet
| Sg.1 | haja altercat |
| Sg.2 | hages altercat |
| Sg.3 | haja altercat |
| Pl.1 | hàgem altercat |
| Pl.2 | hàgeu altercat |
| Pl.3 | hagen altercat |
Imperfet
| Sg.1 | altercara; alterqués |
| Sg.2 | altercares; alterquesses |
| Sg.3 | altercara; alterqués |
| Pl.1 | altercàrem; alterquéssem |
| Pl.2 | altercàreu; alterquésseu |
| Pl.3 | altercaren; alterquessen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera altercat; hagués altercat |
| Sg.2 | hagueres altercat; haguesses altercat |
| Sg.3 | haguera altercat; hagués altercat |
| Pl.1 | haguérem altercat; haguéssem altercat |
| Pl.2 | haguéreu altercat; haguésseu altercat |
| Pl.3 | hagueren altercat; haguessen altercat |
Imperatiu
| Sg.2 | alterca |
| Sg.3 | alterque |
| Pl.1 | alterquem |
| Pl.2 | alterqueu |
| Pl.3 | alterquen |
Verbs conjugated like altercar
abadocar-se,
abarracar,
abarrancar,
abarrocar,
abdicar,
abecar-se,
abocar,
acetificar,
acidificar,
aclocar-se,
aclucar,
adjudicar,
advocar,
aerificar,
afincar-se,
aflacar,
africar,
aixecar,
ajocar-se,
albificar, etc. (List truncated at 20 verbs)