Formes no personals
Infinitiu:
afirmar
Gerundi:
afirmant
Participi
| Sg.m | afirmat |
| Sg.f | afirmada |
| Pl.m | afirmats |
| Pl.f | afirmades |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | afirme |
| Sg.2 | afirmes |
| Sg.3 | afirma |
| Pl.1 | afirmem |
| Pl.2 | afirmeu |
| Pl.3 | afirmen |
Perfet
| Sg.1 | he afirmat |
| Sg.2 | has afirmat |
| Sg.3 | ha afirmat |
| Pl.1 | hem afirmat |
| Pl.2 | heu afirmat |
| Pl.3 | han afirmat |
Imperfet
| Sg.1 | afirmava |
| Sg.2 | afirmaves |
| Sg.3 | afirmava |
| Pl.1 | afirmàvem |
| Pl.2 | afirmàveu |
| Pl.3 | afirmaven |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia afirmat |
| Sg.2 | havies afirmat |
| Sg.3 | havia afirmat |
| Pl.1 | havíem afirmat |
| Pl.2 | havíeu afirmat |
| Pl.3 | havien afirmat |
Futur
| Sg.1 | afirmaré |
| Sg.2 | afirmaràs |
| Sg.3 | afirmarà |
| Pl.1 | afirmarem |
| Pl.2 | afirmareu |
| Pl.3 | afirmaran |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré afirmat |
| Sg.2 | hauràs afirmat |
| Sg.3 | haurà afirmat |
| Pl.1 | haurem afirmat |
| Pl.2 | haureu afirmat |
| Pl.3 | hauran afirmat |
Passat simple
| Sg.1 | afirmí |
| Sg.2 | afirmares |
| Sg.3 | afirmà |
| Pl.1 | afirmàrem |
| Pl.2 | afirmàreu |
| Pl.3 | afirmaren |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí afirmat |
| Sg.2 | hagueres afirmat |
| Sg.3 | hagué afirmat |
| Pl.1 | haguérem afirmat |
| Pl.2 | haguéreu afirmat |
| Pl.3 | hagueren afirmat |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig afirmar |
| Sg.2 | vas afirmar |
| Sg.3 | va afirmar |
| Pl.1 | vam afirmar |
| Pl.2 | vau afirmar |
| Pl.3 | van afirmar |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver afirmat |
| Sg.2 | vas haver afirmat |
| Sg.3 | va haver afirmat |
| Pl.1 | vam haver afirmat |
| Pl.2 | vau haver afirmat |
| Pl.3 | van haver afirmat |
Condicional
| Sg.1 | afirmaria |
| Sg.2 | afirmaries |
| Sg.3 | afirmaria |
| Pl.1 | afirmaríem |
| Pl.2 | afirmaríeu |
| Pl.3 | afirmarien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria afirmat |
| Sg.2 | hauries afirmat |
| Sg.3 | hauria afirmat |
| Pl.1 | hauríem afirmat |
| Pl.2 | hauríeu afirmat |
| Pl.3 | haurien afirmat |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | afirme |
| Sg.2 | afirmes |
| Sg.3 | afirme |
| Pl.1 | afirmem |
| Pl.2 | afirmeu |
| Pl.3 | afirmen |
Perfet
| Sg.1 | haja afirmat |
| Sg.2 | hages afirmat |
| Sg.3 | haja afirmat |
| Pl.1 | hàgem afirmat |
| Pl.2 | hàgeu afirmat |
| Pl.3 | hagen afirmat |
Imperfet
| Sg.1 | afirmara; afirmés |
| Sg.2 | afirmares; afirmesses |
| Sg.3 | afirmara; afirmés |
| Pl.1 | afirmàrem; afirméssem |
| Pl.2 | afirmàreu; afirmésseu |
| Pl.3 | afirmaren; afirmessen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera afirmat; hagués afirmat |
| Sg.2 | hagueres afirmat; haguesses afirmat |
| Sg.3 | haguera afirmat; hagués afirmat |
| Pl.1 | haguérem afirmat; haguéssem afirmat |
| Pl.2 | haguéreu afirmat; haguésseu afirmat |
| Pl.3 | hagueren afirmat; haguessen afirmat |
Imperatiu
| Sg.2 | afirma |
| Sg.3 | afirme |
| Pl.1 | afirmem |
| Pl.2 | afirmeu |
| Pl.3 | afirmen |
Verbs conjugated like afirmar
abacallanar-se,
abaconar-se,
abadanar,
abadernar,
abagotar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abarganyar,
abarloar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abatollar,
abatussar,
abessonar, etc. (List truncated at 20 verbs)