Formes no personals
Infinitiu:
decórrer
Gerundi:
decorrent
Participi
| Sg.m | decorregut |
| Sg.f | decorreguda |
| Pl.m | decorreguts |
| Pl.f | decorregudes |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | decórrec |
| Sg.2 | decorres |
| Sg.3 | decorre |
| Pl.1 | decorrem |
| Pl.2 | decorreu |
| Pl.3 | decorren |
Perfet
| Sg.1 | he decorregut |
| Sg.2 | has decorregut |
| Sg.3 | ha decorregut |
| Pl.1 | hem decorregut |
| Pl.2 | heu decorregut |
| Pl.3 | han decorregut |
Imperfet
| Sg.1 | decorria |
| Sg.2 | decorries |
| Sg.3 | decorria |
| Pl.1 | decorríem |
| Pl.2 | decorríeu |
| Pl.3 | decorrien |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia decorregut |
| Sg.2 | havies decorregut |
| Sg.3 | havia decorregut |
| Pl.1 | havíem decorregut |
| Pl.2 | havíeu decorregut |
| Pl.3 | havien decorregut |
Futur
| Sg.1 | decorreré |
| Sg.2 | decorreràs |
| Sg.3 | decorrerà |
| Pl.1 | decorrerem |
| Pl.2 | decorrereu |
| Pl.3 | decorreran |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré decorregut |
| Sg.2 | hauràs decorregut |
| Sg.3 | haurà decorregut |
| Pl.1 | haurem decorregut |
| Pl.2 | haureu decorregut |
| Pl.3 | hauran decorregut |
Passat simple
| Sg.1 | decorreguí |
| Sg.2 | decorregueres |
| Sg.3 | decorregué |
| Pl.1 | decorreguérem |
| Pl.2 | decorreguéreu |
| Pl.3 | decorregueren |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí decorregut |
| Sg.2 | hagueres decorregut |
| Sg.3 | hagué decorregut |
| Pl.1 | haguérem decorregut |
| Pl.2 | haguéreu decorregut |
| Pl.3 | hagueren decorregut |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig decórrer |
| Sg.2 | vas decórrer |
| Sg.3 | va decórrer |
| Pl.1 | vam decórrer |
| Pl.2 | vau decórrer |
| Pl.3 | van decórrer |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver decorregut |
| Sg.2 | vas haver decorregut |
| Sg.3 | va haver decorregut |
| Pl.1 | vam haver decorregut |
| Pl.2 | vau haver decorregut |
| Pl.3 | van haver decorregut |
Condicional
| Sg.1 | decorreria |
| Sg.2 | decorreries |
| Sg.3 | decorreria |
| Pl.1 | decorreríem |
| Pl.2 | decorreríeu |
| Pl.3 | decorrerien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria decorregut |
| Sg.2 | hauries decorregut |
| Sg.3 | hauria decorregut |
| Pl.1 | hauríem decorregut |
| Pl.2 | hauríeu decorregut |
| Pl.3 | haurien decorregut |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | decórrega |
| Sg.2 | decórregues |
| Sg.3 | decórrega |
| Pl.1 | decorreguem |
| Pl.2 | decorregueu |
| Pl.3 | decórreguen |
Perfet
| Sg.1 | haja decorregut |
| Sg.2 | hages decorregut |
| Sg.3 | haja decorregut |
| Pl.1 | hàgem decorregut |
| Pl.2 | hàgeu decorregut |
| Pl.3 | hagen decorregut |
Imperfet
| Sg.1 | decorreguera; decorregués |
| Sg.2 | decorregueres; decorreguesses |
| Sg.3 | decorreguera; decorregués |
| Pl.1 | decorreguérem; decorreguéssem |
| Pl.2 | decorreguéreu; decorreguésseu |
| Pl.3 | decorregueren; decorreguessen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera decorregut; hagués decorregut |
| Sg.2 | hagueres decorregut; haguesses decorregut |
| Sg.3 | haguera decorregut; hagués decorregut |
| Pl.1 | haguérem decorregut; haguéssem decorregut |
| Pl.2 | haguéreu decorregut; haguésseu decorregut |
| Pl.3 | hagueren decorregut; haguessen decorregut |
Imperatiu
| Sg.2 | decorre |
| Sg.3 | decórrega |
| Pl.1 | decorreguem |
| Pl.2 | decorreu |
| Pl.3 | decórreguen |
Verbs conjugated like decórrer
acórrer,
concórrer,
córrer,
decórrer,
descórrer,
discórrer,
encórrer,
escórrer,
incórrer,
ocórrer,
recórrer,
socórrer,
transcórrer,