rasple – Hunsrik verb conjugation

Hunsrik verb forms of rasple

Infinitive

rasple
/ˈraʃplə/

Participle

graspeld
Verb with object in accusative.

Present

ichrasple
duraspelst
er;sie;das;maraspeld
meerrasple
deerraspeld
sierasple

Past

ichhon graspeld
duhost graspeld
er;sie;das;mahod graspeld
meerhon graspeld
deerhod graspeld
siehon graspeld

Conditional

Imperative

2nd sing.raspel
2nd plur.raspeld

Related Verbs

Etymology

← gmf raspelen ← raspen + -l- ← gmc raspon ← gmw *hraspōn ← pgm *hraspōną