Formes no personals
Infinitiu:
preveure
Gerundi:
preveient; preveent
Participi
| Sg.m | previst |
| Sg.f | prevista |
| Pl.m | previstos |
| Pl.f | previstes |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | preveig |
| Sg.2 | preveus |
| Sg.3 | preveu |
| Pl.1 | preveiem; preveem |
| Pl.2 | preveieu; preveeu |
| Pl.3 | preveuen |
Perfet
| Sg.1 | he previst |
| Sg.2 | has previst |
| Sg.3 | ha previst |
| Pl.1 | hem previst |
| Pl.2 | heu previst |
| Pl.3 | han previst |
Imperfet
| Sg.1 | preveia |
| Sg.2 | preveies |
| Sg.3 | preveia |
| Pl.1 | prevéiem |
| Pl.2 | prevéieu |
| Pl.3 | preveien |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia previst |
| Sg.2 | havies previst |
| Sg.3 | havia previst |
| Pl.1 | havíem previst |
| Pl.2 | havíeu previst |
| Pl.3 | havien previst |
Futur
| Sg.1 | preveuré |
| Sg.2 | preveuràs |
| Sg.3 | preveurà |
| Pl.1 | preveurem |
| Pl.2 | preveureu |
| Pl.3 | preveuran |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré previst |
| Sg.2 | hauràs previst |
| Sg.3 | haurà previst |
| Pl.1 | haurem previst |
| Pl.2 | haureu previst |
| Pl.3 | hauran previst |
Passat simple
| Sg.1 | previu |
| Sg.2 | preveres |
| Sg.3 | preveu |
| Pl.1 | prevérem |
| Pl.2 | prevéreu |
| Pl.3 | preveren |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí previst |
| Sg.2 | hagueres previst |
| Sg.3 | hagué previst |
| Pl.1 | haguérem previst |
| Pl.2 | haguéreu previst |
| Pl.3 | hagueren previst |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig preveure |
| Sg.2 | vas preveure |
| Sg.3 | va preveure |
| Pl.1 | vam preveure |
| Pl.2 | vau preveure |
| Pl.3 | van preveure |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver previst |
| Sg.2 | vas haver previst |
| Sg.3 | va haver previst |
| Pl.1 | vam haver previst |
| Pl.2 | vau haver previst |
| Pl.3 | van haver previst |
Condicional
| Sg.1 | preveuria |
| Sg.2 | preveuries |
| Sg.3 | preveuria |
| Pl.1 | preveuríem |
| Pl.2 | preveuríeu |
| Pl.3 | preveurien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria previst |
| Sg.2 | hauries previst |
| Sg.3 | hauria previst |
| Pl.1 | hauríem previst |
| Pl.2 | hauríeu previst |
| Pl.3 | haurien previst |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | preveja |
| Sg.2 | preveges |
| Sg.3 | preveja |
| Pl.1 | prevegem |
| Pl.2 | prevegeu |
| Pl.3 | prevegen |
Perfet
| Sg.1 | haja previst |
| Sg.2 | hages previst |
| Sg.3 | haja previst |
| Pl.1 | hàgem previst |
| Pl.2 | hàgeu previst |
| Pl.3 | hagen previst |
Imperfet
| Sg.1 | prevera; preveiés |
| Sg.2 | preveres; preveiesses |
| Sg.3 | prevera; preveiés |
| Pl.1 | prevérem; preveiéssem |
| Pl.2 | prevéreu; preveiésseu |
| Pl.3 | preveren; preveiessen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera previst; hagués previst |
| Sg.2 | hagueres previst; haguesses previst |
| Sg.3 | haguera previst; hagués previst |
| Pl.1 | haguérem previst; haguéssem previst |
| Pl.2 | haguéreu previst; haguésseu previst |
| Pl.3 | hagueren previst; haguessen previst |
Imperatiu
| Sg.2 | preveges |
| Sg.3 | preveja |
| Pl.1 | prevegem |
| Pl.2 | prevegeu |
| Pl.3 | prevegen |