Formes no personals
Infinitiu:
menyscreure
Gerundi:
menyscreient; menyscreent
Participi
| Sg.m | menyscregut |
| Sg.f | menyscreguda |
| Pl.m | menyscreguts |
| Pl.f | menyscregudes |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | menyscrec |
| Sg.2 | menyscreus |
| Sg.3 | menyscreu |
| Pl.1 | menyscreiem; menyscreem |
| Pl.2 | menyscreieu; menyscreeu |
| Pl.3 | menyscreuen |
Perfet
| Sg.1 | he menyscregut |
| Sg.2 | has menyscregut |
| Sg.3 | ha menyscregut |
| Pl.1 | hem menyscregut |
| Pl.2 | heu menyscregut |
| Pl.3 | han menyscregut |
Imperfet
| Sg.1 | menyscreia |
| Sg.2 | menyscreies |
| Sg.3 | menyscreia |
| Pl.1 | menyscréiem |
| Pl.2 | menyscréieu |
| Pl.3 | menyscreien |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia menyscregut |
| Sg.2 | havies menyscregut |
| Sg.3 | havia menyscregut |
| Pl.1 | havíem menyscregut |
| Pl.2 | havíeu menyscregut |
| Pl.3 | havien menyscregut |
Futur
| Sg.1 | menyscreuré |
| Sg.2 | menyscreuràs |
| Sg.3 | menyscreurà |
| Pl.1 | menyscreurem |
| Pl.2 | menyscreureu |
| Pl.3 | menyscreuran |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré menyscregut |
| Sg.2 | hauràs menyscregut |
| Sg.3 | haurà menyscregut |
| Pl.1 | haurem menyscregut |
| Pl.2 | haureu menyscregut |
| Pl.3 | hauran menyscregut |
Passat simple
| Sg.1 | menyscreguí |
| Sg.2 | menyscregueres |
| Sg.3 | menyscregué |
| Pl.1 | menyscreguérem |
| Pl.2 | menyscreguéreu |
| Pl.3 | menyscregueren |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí menyscregut |
| Sg.2 | hagueres menyscregut |
| Sg.3 | hagué menyscregut |
| Pl.1 | haguérem menyscregut |
| Pl.2 | haguéreu menyscregut |
| Pl.3 | hagueren menyscregut |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig menyscreure |
| Sg.2 | vas menyscreure |
| Sg.3 | va menyscreure |
| Pl.1 | vam menyscreure |
| Pl.2 | vau menyscreure |
| Pl.3 | van menyscreure |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver menyscregut |
| Sg.2 | vas haver menyscregut |
| Sg.3 | va haver menyscregut |
| Pl.1 | vam haver menyscregut |
| Pl.2 | vau haver menyscregut |
| Pl.3 | van haver menyscregut |
Condicional
| Sg.1 | menyscreuria |
| Sg.2 | menyscreuries |
| Sg.3 | menyscreuria |
| Pl.1 | menyscreuríem |
| Pl.2 | menyscreuríeu |
| Pl.3 | menyscreurien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria menyscregut |
| Sg.2 | hauries menyscregut |
| Sg.3 | hauria menyscregut |
| Pl.1 | hauríem menyscregut |
| Pl.2 | hauríeu menyscregut |
| Pl.3 | haurien menyscregut |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | menyscrega |
| Sg.2 | menyscregues |
| Sg.3 | menyscrega |
| Pl.1 | menyscreguem |
| Pl.2 | menyscregueu |
| Pl.3 | menyscreguen |
Perfet
| Sg.1 | haja menyscregut |
| Sg.2 | hages menyscregut |
| Sg.3 | haja menyscregut |
| Pl.1 | hàgem menyscregut |
| Pl.2 | hàgeu menyscregut |
| Pl.3 | hagen menyscregut |
Imperfet
| Sg.1 | menyscreguera; menyscregués |
| Sg.2 | menyscregueres; menyscreguesses |
| Sg.3 | menyscreguera; menyscregués |
| Pl.1 | menyscreguérem; menyscreguéssem |
| Pl.2 | menyscreguéreu; menyscreguésseu |
| Pl.3 | menyscregueren; menyscreguessen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera menyscregut; hagués menyscregut |
| Sg.2 | hagueres menyscregut; haguesses menyscregut |
| Sg.3 | haguera menyscregut; hagués menyscregut |
| Pl.1 | haguérem menyscregut; haguéssem menyscregut |
| Pl.2 | haguéreu menyscregut; haguésseu menyscregut |
| Pl.3 | hagueren menyscregut; haguessen menyscregut |
Imperatiu
| Sg.2 | menyscreu |
| Sg.3 | menyscrega |
| Pl.1 | menyscreguem |
| Pl.2 | menyscreieu; menyscreeu |
| Pl.3 | menyscreguen |