Formes no personals
Infinitiu:
mentir
Gerundi:
mentint
Participi
| Sg.m | mentit |
| Sg.f | mentida |
| Pl.m | mentits |
| Pl.f | mentides |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | mentisc |
| Sg.2 | mentixes; menteixes |
| Sg.3 | mentix; menteix |
| Pl.1 | mentim |
| Pl.2 | mentiu |
| Pl.3 | mentixen; menteixen |
Perfet
| Sg.1 | he mentit |
| Sg.2 | has mentit |
| Sg.3 | ha mentit |
| Pl.1 | hem mentit |
| Pl.2 | heu mentit |
| Pl.3 | han mentit |
Imperfet
| Sg.1 | mentia |
| Sg.2 | menties |
| Sg.3 | mentia |
| Pl.1 | mentíem |
| Pl.2 | mentíeu |
| Pl.3 | mentien |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia mentit |
| Sg.2 | havies mentit |
| Sg.3 | havia mentit |
| Pl.1 | havíem mentit |
| Pl.2 | havíeu mentit |
| Pl.3 | havien mentit |
Futur
| Sg.1 | mentiré |
| Sg.2 | mentiràs |
| Sg.3 | mentirà |
| Pl.1 | mentirem |
| Pl.2 | mentireu |
| Pl.3 | mentiran |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré mentit |
| Sg.2 | hauràs mentit |
| Sg.3 | haurà mentit |
| Pl.1 | haurem mentit |
| Pl.2 | haureu mentit |
| Pl.3 | hauran mentit |
Passat simple
| Sg.1 | mentí |
| Sg.2 | mentires |
| Sg.3 | mentí |
| Pl.1 | mentírem |
| Pl.2 | mentíreu |
| Pl.3 | mentiren |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí mentit |
| Sg.2 | hagueres mentit |
| Sg.3 | hagué mentit |
| Pl.1 | haguérem mentit |
| Pl.2 | haguéreu mentit |
| Pl.3 | hagueren mentit |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig mentir |
| Sg.2 | vas mentir |
| Sg.3 | va mentir |
| Pl.1 | vam mentir |
| Pl.2 | vau mentir |
| Pl.3 | van mentir |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver mentit |
| Sg.2 | vas haver mentit |
| Sg.3 | va haver mentit |
| Pl.1 | vam haver mentit |
| Pl.2 | vau haver mentit |
| Pl.3 | van haver mentit |
Condicional
| Sg.1 | mentiria |
| Sg.2 | mentiries |
| Sg.3 | mentiria |
| Pl.1 | mentiríem |
| Pl.2 | mentiríeu |
| Pl.3 | mentirien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria mentit |
| Sg.2 | hauries mentit |
| Sg.3 | hauria mentit |
| Pl.1 | hauríem mentit |
| Pl.2 | hauríeu mentit |
| Pl.3 | haurien mentit |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | mentisca |
| Sg.2 | mentisques |
| Sg.3 | mentisca |
| Pl.1 | mentim |
| Pl.2 | mentiu |
| Pl.3 | mentisquen |
Perfet
| Sg.1 | haja mentit |
| Sg.2 | hages mentit |
| Sg.3 | haja mentit |
| Pl.1 | hàgem mentit |
| Pl.2 | hàgeu mentit |
| Pl.3 | hagen mentit |
Imperfet
| Sg.1 | mentira; mentís |
| Sg.2 | mentires; mentisses |
| Sg.3 | mentira; mentís |
| Pl.1 | mentírem; mentíssem |
| Pl.2 | mentíreu; mentísseu |
| Pl.3 | mentiren; mentissen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera mentit; hagués mentit |
| Sg.2 | hagueres mentit; haguesses mentit |
| Sg.3 | haguera mentit; hagués mentit |
| Pl.1 | haguérem mentit; haguéssem mentit |
| Pl.2 | haguéreu mentit; haguésseu mentit |
| Pl.3 | hagueren mentit; haguessen mentit |
Imperatiu
| Sg.2 | mentix; menteix |
| Sg.3 | mentisca |
| Pl.1 | mentim |
| Pl.2 | mentiu |
| Pl.3 | mentisquen |
Verbs conjugated like mentir
abaltir,
abaratir,
abastir,
abellir,
abeltir,
ablanir,
abolir,
abonir,
abrasir,
abrusir,
abscindir,
absorbir,
abstergir,
accedir,
aclarir,
acollonir,
acolorir,
acomplir,
aconseguir,
acovardir, etc. (List truncated at 20 verbs)