Formes no personals
Infinitiu:
intrigar
Gerundi:
intrigant
Participi
| Sg.m | intrigat |
| Sg.f | intrigada |
| Pl.m | intrigats |
| Pl.f | intrigades |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | intrigue |
| Sg.2 | intrigues |
| Sg.3 | intriga |
| Pl.1 | intriguem |
| Pl.2 | intrigueu |
| Pl.3 | intriguen |
Perfet
| Sg.1 | he intrigat |
| Sg.2 | has intrigat |
| Sg.3 | ha intrigat |
| Pl.1 | hem intrigat |
| Pl.2 | heu intrigat |
| Pl.3 | han intrigat |
Imperfet
| Sg.1 | intrigava |
| Sg.2 | intrigaves |
| Sg.3 | intrigava |
| Pl.1 | intrigàvem |
| Pl.2 | intrigàveu |
| Pl.3 | intrigaven |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia intrigat |
| Sg.2 | havies intrigat |
| Sg.3 | havia intrigat |
| Pl.1 | havíem intrigat |
| Pl.2 | havíeu intrigat |
| Pl.3 | havien intrigat |
Futur
| Sg.1 | intrigaré |
| Sg.2 | intrigaràs |
| Sg.3 | intrigarà |
| Pl.1 | intrigarem |
| Pl.2 | intrigareu |
| Pl.3 | intrigaran |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré intrigat |
| Sg.2 | hauràs intrigat |
| Sg.3 | haurà intrigat |
| Pl.1 | haurem intrigat |
| Pl.2 | haureu intrigat |
| Pl.3 | hauran intrigat |
Passat simple
| Sg.1 | intriguí |
| Sg.2 | intrigares |
| Sg.3 | intrigà |
| Pl.1 | intrigàrem |
| Pl.2 | intrigàreu |
| Pl.3 | intrigaren |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí intrigat |
| Sg.2 | hagueres intrigat |
| Sg.3 | hagué intrigat |
| Pl.1 | haguérem intrigat |
| Pl.2 | haguéreu intrigat |
| Pl.3 | hagueren intrigat |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig intrigar |
| Sg.2 | vas intrigar |
| Sg.3 | va intrigar |
| Pl.1 | vam intrigar |
| Pl.2 | vau intrigar |
| Pl.3 | van intrigar |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver intrigat |
| Sg.2 | vas haver intrigat |
| Sg.3 | va haver intrigat |
| Pl.1 | vam haver intrigat |
| Pl.2 | vau haver intrigat |
| Pl.3 | van haver intrigat |
Condicional
| Sg.1 | intrigaria |
| Sg.2 | intrigaries |
| Sg.3 | intrigaria |
| Pl.1 | intrigaríem |
| Pl.2 | intrigaríeu |
| Pl.3 | intrigarien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria intrigat |
| Sg.2 | hauries intrigat |
| Sg.3 | hauria intrigat |
| Pl.1 | hauríem intrigat |
| Pl.2 | hauríeu intrigat |
| Pl.3 | haurien intrigat |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | intrigue |
| Sg.2 | intrigues |
| Sg.3 | intrigue |
| Pl.1 | intriguem |
| Pl.2 | intrigueu |
| Pl.3 | intriguen |
Perfet
| Sg.1 | haja intrigat |
| Sg.2 | hages intrigat |
| Sg.3 | haja intrigat |
| Pl.1 | hàgem intrigat |
| Pl.2 | hàgeu intrigat |
| Pl.3 | hagen intrigat |
Imperfet
| Sg.1 | intrigara; intrigués |
| Sg.2 | intrigares; intriguesses |
| Sg.3 | intrigara; intrigués |
| Pl.1 | intrigàrem; intriguéssem |
| Pl.2 | intrigàreu; intriguésseu |
| Pl.3 | intrigaren; intriguessen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera intrigat; hagués intrigat |
| Sg.2 | hagueres intrigat; haguesses intrigat |
| Sg.3 | haguera intrigat; hagués intrigat |
| Pl.1 | haguérem intrigat; haguéssem intrigat |
| Pl.2 | haguéreu intrigat; haguésseu intrigat |
| Pl.3 | hagueren intrigat; haguessen intrigat |
Imperatiu
| Sg.2 | intriga |
| Sg.3 | intrigue |
| Pl.1 | intriguem |
| Pl.2 | intrigueu |
| Pl.3 | intriguen |
Verbs conjugated like intrigar
abassegar,
abofegar,
abonyegar,
aborregar-se,
abotargar-se,
abrigar,
abrogar,
adargar,
afalagar,
afamegar,
afeixegar,
afeixugar,
afetgegar,
afogar,
agregar,
aixoplugar,
albergar,
alegar,
allargar,
alligar, etc. (List truncated at 20 verbs)