Formes no personals
Infinitiu:
estranyar
Gerundi:
estranyant
Participi
| Sg.m | estranyat |
| Sg.f | estranyada |
| Pl.m | estranyats |
| Pl.f | estranyades |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | estranye |
| Sg.2 | estranyes |
| Sg.3 | estranya |
| Pl.1 | estranyem |
| Pl.2 | estranyeu |
| Pl.3 | estranyen |
Perfet
| Sg.1 | he estranyat |
| Sg.2 | has estranyat |
| Sg.3 | ha estranyat |
| Pl.1 | hem estranyat |
| Pl.2 | heu estranyat |
| Pl.3 | han estranyat |
Imperfet
| Sg.1 | estranyava |
| Sg.2 | estranyaves |
| Sg.3 | estranyava |
| Pl.1 | estranyàvem |
| Pl.2 | estranyàveu |
| Pl.3 | estranyaven |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia estranyat |
| Sg.2 | havies estranyat |
| Sg.3 | havia estranyat |
| Pl.1 | havíem estranyat |
| Pl.2 | havíeu estranyat |
| Pl.3 | havien estranyat |
Futur
| Sg.1 | estranyaré |
| Sg.2 | estranyaràs |
| Sg.3 | estranyarà |
| Pl.1 | estranyarem |
| Pl.2 | estranyareu |
| Pl.3 | estranyaran |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré estranyat |
| Sg.2 | hauràs estranyat |
| Sg.3 | haurà estranyat |
| Pl.1 | haurem estranyat |
| Pl.2 | haureu estranyat |
| Pl.3 | hauran estranyat |
Passat simple
| Sg.1 | estranyí |
| Sg.2 | estranyares |
| Sg.3 | estranyà |
| Pl.1 | estranyàrem |
| Pl.2 | estranyàreu |
| Pl.3 | estranyaren |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí estranyat |
| Sg.2 | hagueres estranyat |
| Sg.3 | hagué estranyat |
| Pl.1 | haguérem estranyat |
| Pl.2 | haguéreu estranyat |
| Pl.3 | hagueren estranyat |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig estranyar |
| Sg.2 | vas estranyar |
| Sg.3 | va estranyar |
| Pl.1 | vam estranyar |
| Pl.2 | vau estranyar |
| Pl.3 | van estranyar |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver estranyat |
| Sg.2 | vas haver estranyat |
| Sg.3 | va haver estranyat |
| Pl.1 | vam haver estranyat |
| Pl.2 | vau haver estranyat |
| Pl.3 | van haver estranyat |
Condicional
| Sg.1 | estranyaria |
| Sg.2 | estranyaries |
| Sg.3 | estranyaria |
| Pl.1 | estranyaríem |
| Pl.2 | estranyaríeu |
| Pl.3 | estranyarien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria estranyat |
| Sg.2 | hauries estranyat |
| Sg.3 | hauria estranyat |
| Pl.1 | hauríem estranyat |
| Pl.2 | hauríeu estranyat |
| Pl.3 | haurien estranyat |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | estranye |
| Sg.2 | estranyes |
| Sg.3 | estranye |
| Pl.1 | estranyem |
| Pl.2 | estranyeu |
| Pl.3 | estranyen |
Perfet
| Sg.1 | haja estranyat |
| Sg.2 | hages estranyat |
| Sg.3 | haja estranyat |
| Pl.1 | hàgem estranyat |
| Pl.2 | hàgeu estranyat |
| Pl.3 | hagen estranyat |
Imperfet
| Sg.1 | estranyara; estranyés |
| Sg.2 | estranyares; estranyesses |
| Sg.3 | estranyara; estranyés |
| Pl.1 | estranyàrem; estranyéssem |
| Pl.2 | estranyàreu; estranyésseu |
| Pl.3 | estranyaren; estranyessen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera estranyat; hagués estranyat |
| Sg.2 | hagueres estranyat; haguesses estranyat |
| Sg.3 | haguera estranyat; hagués estranyat |
| Pl.1 | haguérem estranyat; haguéssem estranyat |
| Pl.2 | haguéreu estranyat; haguésseu estranyat |
| Pl.3 | hagueren estranyat; haguessen estranyat |
Imperatiu
| Sg.2 | estranya |
| Sg.3 | estranye |
| Pl.1 | estranyem |
| Pl.2 | estranyeu |
| Pl.3 | estranyen |
Verbs conjugated like estranyar
abacallanar-se,
abaconar-se,
abadanar,
abadernar,
abagotar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abarganyar,
abarloar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abatollar,
abatussar,
abessonar, etc. (List truncated at 20 verbs)