Formes no personals
Infinitiu:
encongir
Gerundi:
encongint
Participi
| Sg.m | encongit |
| Sg.f | encongida |
| Pl.m | encongits |
| Pl.f | encongides |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | encongisc |
| Sg.2 | encongixes; encongeixes |
| Sg.3 | encongix; encongeix |
| Pl.1 | encongim |
| Pl.2 | encongiu |
| Pl.3 | encongixen; encongeixen |
Perfet
| Sg.1 | he encongit |
| Sg.2 | has encongit |
| Sg.3 | ha encongit |
| Pl.1 | hem encongit |
| Pl.2 | heu encongit |
| Pl.3 | han encongit |
Imperfet
| Sg.1 | encongia |
| Sg.2 | encongies |
| Sg.3 | encongia |
| Pl.1 | encongíem |
| Pl.2 | encongíeu |
| Pl.3 | encongien |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia encongit |
| Sg.2 | havies encongit |
| Sg.3 | havia encongit |
| Pl.1 | havíem encongit |
| Pl.2 | havíeu encongit |
| Pl.3 | havien encongit |
Futur
| Sg.1 | encongiré |
| Sg.2 | encongiràs |
| Sg.3 | encongirà |
| Pl.1 | encongirem |
| Pl.2 | encongireu |
| Pl.3 | encongiran |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré encongit |
| Sg.2 | hauràs encongit |
| Sg.3 | haurà encongit |
| Pl.1 | haurem encongit |
| Pl.2 | haureu encongit |
| Pl.3 | hauran encongit |
Passat simple
| Sg.1 | encongí |
| Sg.2 | encongires |
| Sg.3 | encongí |
| Pl.1 | encongírem |
| Pl.2 | encongíreu |
| Pl.3 | encongiren |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí encongit |
| Sg.2 | hagueres encongit |
| Sg.3 | hagué encongit |
| Pl.1 | haguérem encongit |
| Pl.2 | haguéreu encongit |
| Pl.3 | hagueren encongit |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig encongir |
| Sg.2 | vas encongir |
| Sg.3 | va encongir |
| Pl.1 | vam encongir |
| Pl.2 | vau encongir |
| Pl.3 | van encongir |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver encongit |
| Sg.2 | vas haver encongit |
| Sg.3 | va haver encongit |
| Pl.1 | vam haver encongit |
| Pl.2 | vau haver encongit |
| Pl.3 | van haver encongit |
Condicional
| Sg.1 | encongiria |
| Sg.2 | encongiries |
| Sg.3 | encongiria |
| Pl.1 | encongiríem |
| Pl.2 | encongiríeu |
| Pl.3 | encongirien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria encongit |
| Sg.2 | hauries encongit |
| Sg.3 | hauria encongit |
| Pl.1 | hauríem encongit |
| Pl.2 | hauríeu encongit |
| Pl.3 | haurien encongit |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | encongisca |
| Sg.2 | encongisques |
| Sg.3 | encongisca |
| Pl.1 | encongim |
| Pl.2 | encongiu |
| Pl.3 | encongisquen |
Perfet
| Sg.1 | haja encongit |
| Sg.2 | hages encongit |
| Sg.3 | haja encongit |
| Pl.1 | hàgem encongit |
| Pl.2 | hàgeu encongit |
| Pl.3 | hagen encongit |
Imperfet
| Sg.1 | encongira; encongís |
| Sg.2 | encongires; encongisses |
| Sg.3 | encongira; encongís |
| Pl.1 | encongírem; encongíssem |
| Pl.2 | encongíreu; encongísseu |
| Pl.3 | encongiren; encongissen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera encongit; hagués encongit |
| Sg.2 | hagueres encongit; haguesses encongit |
| Sg.3 | haguera encongit; hagués encongit |
| Pl.1 | haguérem encongit; haguéssem encongit |
| Pl.2 | haguéreu encongit; haguésseu encongit |
| Pl.3 | hagueren encongit; haguessen encongit |
Imperatiu
| Sg.2 | encongix; encongeix |
| Sg.3 | encongisca |
| Pl.1 | encongim |
| Pl.2 | encongiu |
| Pl.3 | encongisquen |
Verbs conjugated like encongir
abaltir,
abaratir,
abastir,
abellir,
abeltir,
ablanir,
abolir,
abonir,
abrasir,
abrusir,
abscindir,
absorbir,
abstergir,
accedir,
aclarir,
acollonir,
acolorir,
acomplir,
aconseguir,
acovardir, etc. (List truncated at 20 verbs)