Formes no personals
Infinitiu:
encórrer
Gerundi:
encorrent
Participi
| Sg.m | encorregut |
| Sg.f | encorreguda |
| Pl.m | encorreguts |
| Pl.f | encorregudes |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | encórrec |
| Sg.2 | encorres |
| Sg.3 | encorre |
| Pl.1 | encorrem |
| Pl.2 | encorreu |
| Pl.3 | encorren |
Perfet
| Sg.1 | he encorregut |
| Sg.2 | has encorregut |
| Sg.3 | ha encorregut |
| Pl.1 | hem encorregut |
| Pl.2 | heu encorregut |
| Pl.3 | han encorregut |
Imperfet
| Sg.1 | encorria |
| Sg.2 | encorries |
| Sg.3 | encorria |
| Pl.1 | encorríem |
| Pl.2 | encorríeu |
| Pl.3 | encorrien |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia encorregut |
| Sg.2 | havies encorregut |
| Sg.3 | havia encorregut |
| Pl.1 | havíem encorregut |
| Pl.2 | havíeu encorregut |
| Pl.3 | havien encorregut |
Futur
| Sg.1 | encorreré |
| Sg.2 | encorreràs |
| Sg.3 | encorrerà |
| Pl.1 | encorrerem |
| Pl.2 | encorrereu |
| Pl.3 | encorreran |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré encorregut |
| Sg.2 | hauràs encorregut |
| Sg.3 | haurà encorregut |
| Pl.1 | haurem encorregut |
| Pl.2 | haureu encorregut |
| Pl.3 | hauran encorregut |
Passat simple
| Sg.1 | encorreguí |
| Sg.2 | encorregueres |
| Sg.3 | encorregué |
| Pl.1 | encorreguérem |
| Pl.2 | encorreguéreu |
| Pl.3 | encorregueren |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí encorregut |
| Sg.2 | hagueres encorregut |
| Sg.3 | hagué encorregut |
| Pl.1 | haguérem encorregut |
| Pl.2 | haguéreu encorregut |
| Pl.3 | hagueren encorregut |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig encórrer |
| Sg.2 | vas encórrer |
| Sg.3 | va encórrer |
| Pl.1 | vam encórrer |
| Pl.2 | vau encórrer |
| Pl.3 | van encórrer |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver encorregut |
| Sg.2 | vas haver encorregut |
| Sg.3 | va haver encorregut |
| Pl.1 | vam haver encorregut |
| Pl.2 | vau haver encorregut |
| Pl.3 | van haver encorregut |
Condicional
| Sg.1 | encorreria |
| Sg.2 | encorreries |
| Sg.3 | encorreria |
| Pl.1 | encorreríem |
| Pl.2 | encorreríeu |
| Pl.3 | encorrerien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria encorregut |
| Sg.2 | hauries encorregut |
| Sg.3 | hauria encorregut |
| Pl.1 | hauríem encorregut |
| Pl.2 | hauríeu encorregut |
| Pl.3 | haurien encorregut |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | encórrega |
| Sg.2 | encórregues |
| Sg.3 | encórrega |
| Pl.1 | encorreguem |
| Pl.2 | encorregueu |
| Pl.3 | encórreguen |
Perfet
| Sg.1 | haja encorregut |
| Sg.2 | hages encorregut |
| Sg.3 | haja encorregut |
| Pl.1 | hàgem encorregut |
| Pl.2 | hàgeu encorregut |
| Pl.3 | hagen encorregut |
Imperfet
| Sg.1 | encorreguera; encorregués |
| Sg.2 | encorregueres; encorreguesses |
| Sg.3 | encorreguera; encorregués |
| Pl.1 | encorreguérem; encorreguéssem |
| Pl.2 | encorreguéreu; encorreguésseu |
| Pl.3 | encorregueren; encorreguessen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera encorregut; hagués encorregut |
| Sg.2 | hagueres encorregut; haguesses encorregut |
| Sg.3 | haguera encorregut; hagués encorregut |
| Pl.1 | haguérem encorregut; haguéssem encorregut |
| Pl.2 | haguéreu encorregut; haguésseu encorregut |
| Pl.3 | hagueren encorregut; haguessen encorregut |
Imperatiu
| Sg.2 | encorre |
| Sg.3 | encórrega |
| Pl.1 | encorreguem |
| Pl.2 | encorreu |
| Pl.3 | encórreguen |
Verbs conjugated like encórrer
acórrer,
concórrer,
córrer,
decórrer,
descórrer,
discórrer,
encórrer,
escórrer,
incórrer,
ocórrer,
recórrer,
socórrer,
transcórrer,