Formes no personals
Infinitiu:
discórrer
Gerundi:
discorrent
Participi
| Sg.m | discorregut |
| Sg.f | discorreguda |
| Pl.m | discorreguts |
| Pl.f | discorregudes |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | discórrec |
| Sg.2 | discorres |
| Sg.3 | discorre |
| Pl.1 | discorrem |
| Pl.2 | discorreu |
| Pl.3 | discorren |
Perfet
| Sg.1 | he discorregut |
| Sg.2 | has discorregut |
| Sg.3 | ha discorregut |
| Pl.1 | hem discorregut |
| Pl.2 | heu discorregut |
| Pl.3 | han discorregut |
Imperfet
| Sg.1 | discorria |
| Sg.2 | discorries |
| Sg.3 | discorria |
| Pl.1 | discorríem |
| Pl.2 | discorríeu |
| Pl.3 | discorrien |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia discorregut |
| Sg.2 | havies discorregut |
| Sg.3 | havia discorregut |
| Pl.1 | havíem discorregut |
| Pl.2 | havíeu discorregut |
| Pl.3 | havien discorregut |
Futur
| Sg.1 | discorreré |
| Sg.2 | discorreràs |
| Sg.3 | discorrerà |
| Pl.1 | discorrerem |
| Pl.2 | discorrereu |
| Pl.3 | discorreran |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré discorregut |
| Sg.2 | hauràs discorregut |
| Sg.3 | haurà discorregut |
| Pl.1 | haurem discorregut |
| Pl.2 | haureu discorregut |
| Pl.3 | hauran discorregut |
Passat simple
| Sg.1 | discorreguí |
| Sg.2 | discorregueres |
| Sg.3 | discorregué |
| Pl.1 | discorreguérem |
| Pl.2 | discorreguéreu |
| Pl.3 | discorregueren |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí discorregut |
| Sg.2 | hagueres discorregut |
| Sg.3 | hagué discorregut |
| Pl.1 | haguérem discorregut |
| Pl.2 | haguéreu discorregut |
| Pl.3 | hagueren discorregut |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig discórrer |
| Sg.2 | vas discórrer |
| Sg.3 | va discórrer |
| Pl.1 | vam discórrer |
| Pl.2 | vau discórrer |
| Pl.3 | van discórrer |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver discorregut |
| Sg.2 | vas haver discorregut |
| Sg.3 | va haver discorregut |
| Pl.1 | vam haver discorregut |
| Pl.2 | vau haver discorregut |
| Pl.3 | van haver discorregut |
Condicional
| Sg.1 | discorreria |
| Sg.2 | discorreries |
| Sg.3 | discorreria |
| Pl.1 | discorreríem |
| Pl.2 | discorreríeu |
| Pl.3 | discorrerien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria discorregut |
| Sg.2 | hauries discorregut |
| Sg.3 | hauria discorregut |
| Pl.1 | hauríem discorregut |
| Pl.2 | hauríeu discorregut |
| Pl.3 | haurien discorregut |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | discórrega |
| Sg.2 | discórregues |
| Sg.3 | discórrega |
| Pl.1 | discorreguem |
| Pl.2 | discorregueu |
| Pl.3 | discórreguen |
Perfet
| Sg.1 | haja discorregut |
| Sg.2 | hages discorregut |
| Sg.3 | haja discorregut |
| Pl.1 | hàgem discorregut |
| Pl.2 | hàgeu discorregut |
| Pl.3 | hagen discorregut |
Imperfet
| Sg.1 | discorreguera; discorregués |
| Sg.2 | discorregueres; discorreguesses |
| Sg.3 | discorreguera; discorregués |
| Pl.1 | discorreguérem; discorreguéssem |
| Pl.2 | discorreguéreu; discorreguésseu |
| Pl.3 | discorregueren; discorreguessen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera discorregut; hagués discorregut |
| Sg.2 | hagueres discorregut; haguesses discorregut |
| Sg.3 | haguera discorregut; hagués discorregut |
| Pl.1 | haguérem discorregut; haguéssem discorregut |
| Pl.2 | haguéreu discorregut; haguésseu discorregut |
| Pl.3 | hagueren discorregut; haguessen discorregut |
Imperatiu
| Sg.2 | discorre |
| Sg.3 | discórrega |
| Pl.1 | discorreguem |
| Pl.2 | discorreu |
| Pl.3 | discórreguen |
Verbs conjugated like discórrer
acórrer,
concórrer,
córrer,
decórrer,
descórrer,
discórrer,
encórrer,
escórrer,
incórrer,
ocórrer,
recórrer,
socórrer,
transcórrer,