Formes no personals
Infinitiu:
despentinar
Gerundi:
despentinant
Participi
| Sg.m | despentinat |
| Sg.f | despentinada |
| Pl.m | despentinats |
| Pl.f | despentinades |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | despentine |
| Sg.2 | despentines |
| Sg.3 | despentina |
| Pl.1 | despentinem |
| Pl.2 | despentineu |
| Pl.3 | despentinen |
Perfet
| Sg.1 | he despentinat |
| Sg.2 | has despentinat |
| Sg.3 | ha despentinat |
| Pl.1 | hem despentinat |
| Pl.2 | heu despentinat |
| Pl.3 | han despentinat |
Imperfet
| Sg.1 | despentinava |
| Sg.2 | despentinaves |
| Sg.3 | despentinava |
| Pl.1 | despentinàvem |
| Pl.2 | despentinàveu |
| Pl.3 | despentinaven |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia despentinat |
| Sg.2 | havies despentinat |
| Sg.3 | havia despentinat |
| Pl.1 | havíem despentinat |
| Pl.2 | havíeu despentinat |
| Pl.3 | havien despentinat |
Futur
| Sg.1 | despentinaré |
| Sg.2 | despentinaràs |
| Sg.3 | despentinarà |
| Pl.1 | despentinarem |
| Pl.2 | despentinareu |
| Pl.3 | despentinaran |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré despentinat |
| Sg.2 | hauràs despentinat |
| Sg.3 | haurà despentinat |
| Pl.1 | haurem despentinat |
| Pl.2 | haureu despentinat |
| Pl.3 | hauran despentinat |
Passat simple
| Sg.1 | despentiní |
| Sg.2 | despentinares |
| Sg.3 | despentinà |
| Pl.1 | despentinàrem |
| Pl.2 | despentinàreu |
| Pl.3 | despentinaren |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí despentinat |
| Sg.2 | hagueres despentinat |
| Sg.3 | hagué despentinat |
| Pl.1 | haguérem despentinat |
| Pl.2 | haguéreu despentinat |
| Pl.3 | hagueren despentinat |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig despentinar |
| Sg.2 | vas despentinar |
| Sg.3 | va despentinar |
| Pl.1 | vam despentinar |
| Pl.2 | vau despentinar |
| Pl.3 | van despentinar |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver despentinat |
| Sg.2 | vas haver despentinat |
| Sg.3 | va haver despentinat |
| Pl.1 | vam haver despentinat |
| Pl.2 | vau haver despentinat |
| Pl.3 | van haver despentinat |
Condicional
| Sg.1 | despentinaria |
| Sg.2 | despentinaries |
| Sg.3 | despentinaria |
| Pl.1 | despentinaríem |
| Pl.2 | despentinaríeu |
| Pl.3 | despentinarien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria despentinat |
| Sg.2 | hauries despentinat |
| Sg.3 | hauria despentinat |
| Pl.1 | hauríem despentinat |
| Pl.2 | hauríeu despentinat |
| Pl.3 | haurien despentinat |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | despentine |
| Sg.2 | despentines |
| Sg.3 | despentine |
| Pl.1 | despentinem |
| Pl.2 | despentineu |
| Pl.3 | despentinen |
Perfet
| Sg.1 | haja despentinat |
| Sg.2 | hages despentinat |
| Sg.3 | haja despentinat |
| Pl.1 | hàgem despentinat |
| Pl.2 | hàgeu despentinat |
| Pl.3 | hagen despentinat |
Imperfet
| Sg.1 | despentinara; despentinés |
| Sg.2 | despentinares; despentinesses |
| Sg.3 | despentinara; despentinés |
| Pl.1 | despentinàrem; despentinéssem |
| Pl.2 | despentinàreu; despentinésseu |
| Pl.3 | despentinaren; despentinessen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera despentinat; hagués despentinat |
| Sg.2 | hagueres despentinat; haguesses despentinat |
| Sg.3 | haguera despentinat; hagués despentinat |
| Pl.1 | haguérem despentinat; haguéssem despentinat |
| Pl.2 | haguéreu despentinat; haguésseu despentinat |
| Pl.3 | hagueren despentinat; haguessen despentinat |
Imperatiu
| Sg.2 | despentina |
| Sg.3 | despentine |
| Pl.1 | despentinem |
| Pl.2 | despentineu |
| Pl.3 | despentinen |
Verbs conjugated like despentinar
abacallanar-se,
abaconar-se,
abadanar,
abadernar,
abagotar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abarganyar,
abarloar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abatollar,
abatussar,
abessonar, etc. (List truncated at 20 verbs)