Formes no personals
Infinitiu:
complaure
Gerundi:
complaent
Participi
| Sg.m | complagut |
| Sg.f | complaguda |
| Pl.m | complaguts |
| Pl.f | complagudes |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | complac |
| Sg.2 | complaus |
| Sg.3 | complau |
| Pl.1 | complaem |
| Pl.2 | complaeu |
| Pl.3 | complauen |
Perfet
| Sg.1 | he complagut |
| Sg.2 | has complagut |
| Sg.3 | ha complagut |
| Pl.1 | hem complagut |
| Pl.2 | heu complagut |
| Pl.3 | han complagut |
Imperfet
| Sg.1 | complaïa |
| Sg.2 | complaïes |
| Sg.3 | complaïa |
| Pl.1 | complaíem |
| Pl.2 | complaíeu |
| Pl.3 | complaïen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia complagut |
| Sg.2 | havies complagut |
| Sg.3 | havia complagut |
| Pl.1 | havíem complagut |
| Pl.2 | havíeu complagut |
| Pl.3 | havien complagut |
Futur
| Sg.1 | complauré |
| Sg.2 | complauràs |
| Sg.3 | complaurà |
| Pl.1 | complaurem |
| Pl.2 | complaureu |
| Pl.3 | complauran |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré complagut |
| Sg.2 | hauràs complagut |
| Sg.3 | haurà complagut |
| Pl.1 | haurem complagut |
| Pl.2 | haureu complagut |
| Pl.3 | hauran complagut |
Passat simple
| Sg.1 | complaguí |
| Sg.2 | complagueres |
| Sg.3 | complagué |
| Pl.1 | complaguérem |
| Pl.2 | complaguéreu |
| Pl.3 | complagueren |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí complagut |
| Sg.2 | hagueres complagut |
| Sg.3 | hagué complagut |
| Pl.1 | haguérem complagut |
| Pl.2 | haguéreu complagut |
| Pl.3 | hagueren complagut |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig complaure |
| Sg.2 | vas complaure |
| Sg.3 | va complaure |
| Pl.1 | vam complaure |
| Pl.2 | vau complaure |
| Pl.3 | van complaure |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver complagut |
| Sg.2 | vas haver complagut |
| Sg.3 | va haver complagut |
| Pl.1 | vam haver complagut |
| Pl.2 | vau haver complagut |
| Pl.3 | van haver complagut |
Condicional
| Sg.1 | complauria |
| Sg.2 | complauries |
| Sg.3 | complauria |
| Pl.1 | complauríem |
| Pl.2 | complauríeu |
| Pl.3 | complaurien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria complagut |
| Sg.2 | hauries complagut |
| Sg.3 | hauria complagut |
| Pl.1 | hauríem complagut |
| Pl.2 | hauríeu complagut |
| Pl.3 | haurien complagut |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | complaga |
| Sg.2 | complagues |
| Sg.3 | complaga |
| Pl.1 | complaguem |
| Pl.2 | complagueu |
| Pl.3 | complaguen |
Perfet
| Sg.1 | haja complagut |
| Sg.2 | hages complagut |
| Sg.3 | haja complagut |
| Pl.1 | hàgem complagut |
| Pl.2 | hàgeu complagut |
| Pl.3 | hagen complagut |
Imperfet
| Sg.1 | complaguera; complagués |
| Sg.2 | complagueres; complaguesses |
| Sg.3 | complaguera; complagués |
| Pl.1 | complaguérem; complaguéssem |
| Pl.2 | complaguéreu; complaguésseu |
| Pl.3 | complagueren; complaguessen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera complagut; hagués complagut |
| Sg.2 | hagueres complagut; haguesses complagut |
| Sg.3 | haguera complagut; hagués complagut |
| Pl.1 | haguérem complagut; haguéssem complagut |
| Pl.2 | haguéreu complagut; haguésseu complagut |
| Pl.3 | hagueren complagut; haguessen complagut |
Imperatiu
| Sg.2 | complau |
| Sg.3 | complaga |
| Pl.1 | complaguem |
| Pl.2 | complaeu |
| Pl.3 | complaguen |