Nominal Forms
Infinitive: to dissocialise
Participle: dissocialised
Gerund: dissocialising
Transitiviness: transitive
Hyphenation: dis*so"cial*ise
Indicative
Present
| I | dissocialise |
| thou | dissocialise(e)st |
| he;she;it | dissocialiseth; dissocialises |
| we | dissocialise |
| ye | dissocialise |
| they | dissocialise |
Preterit (Past)
| I | dissocialised |
| thou | dissocialised(e)st |
| he;she;it | dissocialised |
| we | dissocialised |
| ye | dissocialised |
| they | dissocialised |
Subjunctive
Present
| I | dissocialise |
| thou | dissocialise |
| he;she;it | dissocialise |
| we | dissocialise |
| ye | dissocialise |
| they | dissocialise |
Preterit (Past)
| I | dissocialised |
| thou | dissocialised(e)st |
| he;she;it | dissocialised |
| we | dissocialised |
| ye | dissocialised |
| they | dissocialised |
Imperative
| thou | dissocialise |
| ye | dissocialise |