Noun: discipel
Gender: Common
Hyphenation:
Nominative
| Sg. indefinite | discipel |
| Sg. definite | disciplen |
| Pl. indefinite | disciple |
| Pl. definite | disciplene |
Genitive
| Sg. indefinite | discipels |
| Sg. definite | disciplens |
| Pl. indefinite | disciples |
| Pl. definite | disciplenes |
Sample Sentences
Etymology
From Latin discipulus (“pupil, student”), apparently from discō (“to learn”), but the suffix is problematic. See: Latin Nouns '
discipulus'.
Translations