Formes no personals
Infinitiu:
relluir
Gerundi:
relluint
Participi:
relluït
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | rellueixo; relluo |
| tu | rellueixes; relluus |
| ell | rellueix; relluu |
| nos. | relluïm |
| vos. | relluïu |
| ells | rellueixen; relluen |
Perfet
| jo | he relluït |
| tu | has relluït |
| ell | ha relluït |
| nos. | hem relluït |
| vos. | heu relluït |
| ells | han relluït |
Imperfet
| jo | relluïa |
| tu | relluïes |
| ell | relluïa |
| nos. | relluíem |
| vos. | relluíeu |
| ells | relluïen |
Plusquamperfet
| jo | havia relluït |
| tu | havies relluït |
| ell | havia relluït |
| nos. | havíem relluït |
| vos. | havíeu relluït |
| ells | havien relluït |
Futur simple
| jo | relluiré |
| tu | relluiràs |
| ell | relluirà |
| nos. | relluirem |
| vos. | relluireu |
| ells | relluiran |
Futur perfet
| jo | hauré relluït |
| tu | hauràs relluït |
| ell | haurà relluït |
| nos. | haurem relluït |
| vos. | haureu relluït |
| ells | hauran relluït |
Passat simple
| jo | relluí |
| tu | relluïres |
| ell | relluí |
| nos. | relluírem |
| vos. | relluíreu |
| ells | relluíren |
Passat anterior
| jo | haguí relluït |
| tu | hagueres relluït |
| ell | hagué relluït |
| nos. | haguérem relluït |
| vos. | haguéreu relluït |
| ells | haguéren relluït |
Passat perifràstic
| jo | vaig relluir |
| tu | vas relluir |
| ell | va relluir |
| nos. | vam relluir |
| vos. | vau relluir |
| ells | van relluir |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver relluït |
| tu | vas haver relluït |
| ell | va haver relluït |
| nos. | vam haver relluït |
| vos. | vau haver relluït |
| ells | van haver relluït |
Condicional
| jo | relluiria |
| tu | relluiries |
| ell | relluiria |
| nos. | relluiríem |
| vos. | relluiríeu |
| ells | relluirien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera relluït |
| tu | hauries; hagueres relluït |
| ell | hauria; haguera relluït |
| nos. | hauríem; haguérem relluït |
| vos. | hauríeu; haguéreu relluït |
| ells | haurien; hagueren relluït |
Subjuntiu
Present
| jo | rellueixi; relluï |
| tu | rellueixis; relluïs |
| ell | rellueixi; relluï |
| nos. | relluïm |
| vos. | relluïu |
| ells | rellueixin; relluïn |
Perfet
| jo | hagi relluït |
| tu | hagis relluït |
| ell | hagi relluït |
| nos. | hàgim relluït |
| vos. | hàgiu relluït |
| ells | hagin relluït |
Imperfet
| jo | relluís |
| tu | relluïssis |
| ell | relluís |
| nos. | relluíssim |
| vos. | relluíssiu |
| ells | relluïssin |
Plusquamperfet
| jo | hagués relluït |
| tu | haguessis relluït |
| ell | hagués relluït |
| nos. | haguéssim relluït |
| vos. | haguéssiu relluït |
| ells | haguessin relluït |
Imperative
| tu | rellueix; relluu |
| ell | rellueixi; relluï |
| nos. | relluïm |
| vos. | relluïu |
| ells | rellueixin; relluïn |
Verbs similar to 'relluir'
refluir,
deslluir,
efluir,
eluir,
enlluir,
lluir,
reblir,
reduir,
rellegir,
rellucar,
Translations
Etymology
Additional Information