Formes no personals
Infinitiu:
aviciar
Gerundi:
aviciant
Participi:
Cognates
-
Indicatiu
Present
| me'n | avicio |
| te'n | avicies |
| se'n | avicia |
| ens en | aviciem |
| us en | avicieu |
| se'n | avicien |
Perfet
| me'n | he aviciat |
| te'n | has aviciat |
| se'n | ha aviciat |
| ens en | hem aviciat |
| us en | heu aviciat |
| se'n | han aviciat |
Imperfet
| me'n | aviciava |
| te'n | aviciaves |
| se'n | aviciava |
| ens en | aviciàvem |
| us en | aviciàveu |
| se'n | aviciaven |
Plusquamperfet
| me'n | havia aviciat |
| te'n | havies aviciat |
| se'n | havia aviciat |
| ens en | havíem aviciat |
| us en | havíeu aviciat |
| se'n | havien aviciat |
Futur simple
| me'n | aviciaré |
| te'n | aviciaràs |
| se'n | aviciarà |
| ens en | aviciarem |
| us en | aviciareu |
| se'n | aviciaran |
Futur perfet
| me'n | hauré aviciat |
| te'n | hauràs aviciat |
| se'n | haurà aviciat |
| ens en | haurem aviciat |
| us en | haureu aviciat |
| se'n | hauran aviciat |
Passat simple
| me'n | avicií |
| te'n | aviciares |
| se'n | avicià |
| ens en | aviciàrem |
| us en | aviciàreu |
| se'n | aviciaren |
Passat anterior
| me'n | haguí aviciat |
| te'n | hagueres aviciat |
| se'n | hagué aviciat |
| ens en | haguérem aviciat |
| us en | haguéreu aviciat |
| se'n | haguéren aviciat |
Passat perifràstic
| me'n | vaig aviciar |
| te'n | vas aviciar |
| se'n | va aviciar |
| ens en | vam aviciar |
| us en | vau aviciar |
| se'n | van aviciar |
Passat anterior perifràsticr
| me'n | vaig haver aviciat |
| te'n | vas haver aviciat |
| se'n | va haver aviciat |
| ens en | vam haver aviciat |
| us en | vau haver aviciat |
| se'n | van haver aviciat |
Condicional
| me'n | aviciaria |
| te'n | aviciaries |
| se'n | aviciaria |
| ens en | aviciaríem |
| us en | aviciaríeu |
| se'n | aviciarien |
Condicional perfet
| me'n | hauria; haguera aviciat |
| te'n | hauries; hagueres aviciat |
| se'n | hauria; haguera aviciat |
| ens en | hauríem; haguérem aviciat |
| us en | hauríeu; haguéreu aviciat |
| se'n | haurien; hagueren aviciat |
Subjuntiu
Present
| me'n | aviciï |
| te'n | aviciïs |
| se'n | aviciï |
| ens en | aviciem |
| us en | avicieu |
| se'n | aviciïn |
Perfet
| me'n | hagi aviciat |
| te'n | hagis aviciat |
| se'n | hagi aviciat |
| ens en | hàgim aviciat |
| us en | hàgiu aviciat |
| se'n | hagin aviciat |
Imperfet
| me'n | aviciés |
| te'n | aviciessis |
| se'n | aviciés |
| ens en | aviciéssim |
| us en | aviciéssiu |
| se'n | aviciessin |
Plusquamperfet
| me'n | hagués aviciat |
| te'n | haguessis aviciat |
| se'n | hagués aviciat |
| ens en | haguéssim aviciat |
| us en | haguéssiu aviciat |
| se'n | haguessin aviciat |
Imperative
| te'n | avicia |
| se'n | aviciï |
| ens en | aviciem |
| us en | avicieu |
| se'n | aviciïn |
Verbs conjugated like 'aviciar-se'
acariciar,
acondiciar,
acotiar,
adiar,
afiliar,
agenciar,
agraciar,
agremiar,
aixerriar,
ajusticiar,
algaliar,
aliar,
aluminiar,
amnistiar,
amorriar,
ampliar,
anestesiar,
anguniar,
anunciar,
apariar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'aviciar-se'
Translations
Synonyms & Antonyms
Etymology
Additional Information
aviciar [←
vici]
v 1 tr Tractar algú, especialment un infant, amb tanta feblesa, tanta condescendència, etc, que hom li encoratja les exigències.
2 pron Contreure un
vici, un hàbit, una afecció excessiva a una cosa. Aviciar-se als estimulants.
a_vi_ci_ar.