Formes no personals
Infinitiu:
aciençar
Gerundi:
aciençant
Participi:
aciençat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | acienço |
| tu | aciences |
| ell | aciença |
| nos. | aciencem |
| vos. | acienceu |
| ells | aciencen |
Perfet
| jo | he aciençat |
| tu | has aciençat |
| ell | ha aciençat |
| nos. | hem aciençat |
| vos. | heu aciençat |
| ells | han aciençat |
Imperfet
| jo | aciençava |
| tu | aciençaves |
| ell | aciençava |
| nos. | aciençàvem |
| vos. | aciençàveu |
| ells | aciençaven |
Plusquamperfet
| jo | havia aciençat |
| tu | havies aciençat |
| ell | havia aciençat |
| nos. | havíem aciençat |
| vos. | havíeu aciençat |
| ells | havien aciençat |
Futur simple
| jo | aciençaré |
| tu | aciençaràs |
| ell | aciençarà |
| nos. | aciençarem |
| vos. | aciençareu |
| ells | aciençaran |
Futur perfet
| jo | hauré aciençat |
| tu | hauràs aciençat |
| ell | haurà aciençat |
| nos. | haurem aciençat |
| vos. | haureu aciençat |
| ells | hauran aciençat |
Passat simple
| jo | aciencí |
| tu | aciençares |
| ell | aciençà |
| nos. | aciençàrem |
| vos. | aciençàreu |
| ells | aciençaren |
Passat anterior
| jo | haguí aciençat |
| tu | hagueres aciençat |
| ell | hagué aciençat |
| nos. | haguérem aciençat |
| vos. | haguéreu aciençat |
| ells | haguéren aciençat |
Passat perifràstic
| jo | vaig aciençar |
| tu | vas aciençar |
| ell | va aciençar |
| nos. | vam aciençar |
| vos. | vau aciençar |
| ells | van aciençar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver aciençat |
| tu | vas haver aciençat |
| ell | va haver aciençat |
| nos. | vam haver aciençat |
| vos. | vau haver aciençat |
| ells | van haver aciençat |
Condicional
| jo | aciençaria |
| tu | aciençaries |
| ell | aciençaria |
| nos. | aciençaríem |
| vos. | aciençaríeu |
| ells | aciençarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera aciençat |
| tu | hauries; hagueres aciençat |
| ell | hauria; haguera aciençat |
| nos. | hauríem; haguérem aciençat |
| vos. | hauríeu; haguéreu aciençat |
| ells | haurien; hagueren aciençat |
Subjuntiu
Present
| jo | acienci |
| tu | aciencis |
| ell | acienci |
| nos. | aciencem |
| vos. | acienceu |
| ells | aciencin |
Perfet
| jo | hagi aciençat |
| tu | hagis aciençat |
| ell | hagi aciençat |
| nos. | hàgim aciençat |
| vos. | hàgiu aciençat |
| ells | hagin aciençat |
Imperfet
| jo | aciencés |
| tu | aciencessis |
| ell | aciencés |
| nos. | aciencéssim |
| vos. | aciencéssiu |
| ells | aciencessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués aciençat |
| tu | haguessis aciençat |
| ell | hagués aciençat |
| nos. | haguéssim aciençat |
| vos. | haguéssiu aciençat |
| ells | haguessin aciençat |
Imperative
| tu | aciença |
| ell | acienci |
| nos. | aciencem |
| vos. | acienceu |
| ells | aciencin |
Verbs conjugated like 'aciençar'
abalançar-se,
abonançar,
abraçar,
acaçar,
aciençar,
acunçar,
adreçar,
afermançar,
agençar,
ajaçar,
alçar,
amaçar,
amenaçar,
amigrançar,
amistançar,
aparençar,
apedaçar,
aplaçar,
arromançar,
atraçar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'aciençar'
acientar,
acensar,
acunçar,
agençar,
alienar,
avençar,
absentar,
acaçar,
acanar,
accentuar,
Translations
Etymology
Additional Information
aciençar [←
ciència]
v tr Donar coneixements d'alguna ciència, d'alguna doctrina o d'algun art.
a_ci_en_çar.