Formes no personals
Infinitiu:
acórrer
Gerundi:
acorrent
Participi:
acorregut
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | acorro |
| tu | acorres |
| ell | acorre |
| nos. | acorrem |
| vos. | acorreu |
| ells | acorren |
Perfet
| jo | he acorregut |
| tu | has acorregut |
| ell | ha acorregut |
| nos. | hem acorregut |
| vos. | heu acorregut |
| ells | han acorregut |
Imperfet
| jo | acorria |
| tu | acorries |
| ell | acorria |
| nos. | acorríem |
| vos. | acorríeu |
| ells | acorrien |
Plusquamperfet
| jo | havia acorregut |
| tu | havies acorregut |
| ell | havia acorregut |
| nos. | havíem acorregut |
| vos. | havíeu acorregut |
| ells | havien acorregut |
Futur simple
| jo | acorreré |
| tu | acorreràs |
| ell | acorrerà |
| nos. | acorrerem |
| vos. | acorrereu |
| ells | acorreran |
Futur perfet
| jo | hauré acorregut |
| tu | hauràs acorregut |
| ell | haurà acorregut |
| nos. | haurem acorregut |
| vos. | haureu acorregut |
| ells | hauran acorregut |
Passat simple
| jo | acorreguí |
| tu | acorregueres |
| ell | acorregué |
| nos. | acorreguérem |
| vos. | acorreguéreu |
| ells | acorreguéren |
Passat anterior
| jo | haguí acorregut |
| tu | hagueres acorregut |
| ell | hagué acorregut |
| nos. | haguérem acorregut |
| vos. | haguéreu acorregut |
| ells | haguéren acorregut |
Passat perifràstic
| jo | vaig acórrer |
| tu | vas acórrer |
| ell | va acórrer |
| nos. | vam acórrer |
| vos. | vau acórrer |
| ells | van acórrer |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver acorregut |
| tu | vas haver acorregut |
| ell | va haver acorregut |
| nos. | vam haver acorregut |
| vos. | vau haver acorregut |
| ells | van haver acorregut |
Condicional
| jo | acorreria |
| tu | acorreries |
| ell | acorreria |
| nos. | acorreríem |
| vos. | acorreríeu |
| ells | acorrerien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera acorregut |
| tu | hauries; hagueres acorregut |
| ell | hauria; haguera acorregut |
| nos. | hauríem; haguérem acorregut |
| vos. | hauríeu; haguéreu acorregut |
| ells | haurien; hagueren acorregut |
Subjuntiu
Present
| jo | acorri |
| tu | acorris |
| ell | acorri |
| nos. | acorrem |
| vos. | acorreu |
| ells | acorrin |
Perfet
| jo | hagi acorregut |
| tu | hagis acorregut |
| ell | hagi acorregut |
| nos. | hàgim acorregut |
| vos. | hàgiu acorregut |
| ells | hagin acorregut |
Imperfet
| jo | acorregués |
| tu | acorreguessis |
| ell | acorregués |
| nos. | acorreguéssim |
| vos. | acorreguéssiu |
| ells | acorreguessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués acorregut |
| tu | haguessis acorregut |
| ell | hagués acorregut |
| nos. | haguéssim acorregut |
| vos. | haguéssiu acorregut |
| ells | haguessin acorregut |
Imperative
| tu | acorre |
| ell | acorri |
| nos. | acorrem |
| vos. | acorreu |
| ells | acorrin |
Verbs conjugated like 'acórrer'
acórrer,
concórrer,
córrer,
decórrer,
descórrer,
discórrer,
encórrer,
escórrer,
incórrer,
ocórrer,
recórrer,
socórrer,
transcórrer,
Verbs similar to 'acórrer'
córrer,
ocórrer,
decórrer,
encórrer,
escórrer,
incórrer,
recórrer,
socórrer,
acarar,
acarrerar,
Translations
Etymology
Additional Information
acórrer [s. XIV; del ll.
accurrere, íd.]
v intr 1 Córrer a un indret per donar ajut a algú; socórrer.
2 Comparèixer a un indret on hom és cridat; acudir.