Formes no personals
Infinitiu:
absoldre
Gerundi:
absolent
Participi:
absolt
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | absolc |
| tu | absols |
| ell | absol |
| nos. | absolem |
| vos. | absoleu |
| ells | absolen |
Perfet
| jo | he absolt |
| tu | has absolt |
| ell | ha absolt |
| nos. | hem absolt |
| vos. | heu absolt |
| ells | han absolt |
Imperfet
| jo | absolia |
| tu | absolies |
| ell | absolia |
| nos. | absolíem |
| vos. | absolíeu |
| ells | absolien |
Plusquamperfet
| jo | havia absolt |
| tu | havies absolt |
| ell | havia absolt |
| nos. | havíem absolt |
| vos. | havíeu absolt |
| ells | havien absolt |
Futur simple
| jo | absoldré |
| tu | absoldràs |
| ell | absoldrà |
| nos. | absoldrem |
| vos. | absoldreu |
| ells | absoldran |
Futur perfet
| jo | hauré absolt |
| tu | hauràs absolt |
| ell | haurà absolt |
| nos. | haurem absolt |
| vos. | haureu absolt |
| ells | hauran absolt |
Passat simple
| jo | absolguí |
| tu | absolgueres |
| ell | absolgué |
| nos. | absolguérem |
| vos. | absolguéreu |
| ells | absolguéren |
Passat anterior
| jo | haguí absolt |
| tu | hagueres absolt |
| ell | hagué absolt |
| nos. | haguérem absolt |
| vos. | haguéreu absolt |
| ells | haguéren absolt |
Passat perifràstic
| jo | vaig absoldre |
| tu | vas absoldre |
| ell | va absoldre |
| nos. | vam absoldre |
| vos. | vau absoldre |
| ells | van absoldre |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver absolt |
| tu | vas haver absolt |
| ell | va haver absolt |
| nos. | vam haver absolt |
| vos. | vau haver absolt |
| ells | van haver absolt |
Condicional
| jo | absoldria |
| tu | absoldries |
| ell | absoldria |
| nos. | absoldríem |
| vos. | absoldríeu |
| ells | absoldrien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera absolt |
| tu | hauries; hagueres absolt |
| ell | hauria; haguera absolt |
| nos. | hauríem; haguérem absolt |
| vos. | hauríeu; haguéreu absolt |
| ells | haurien; hagueren absolt |
Subjuntiu
Present
| jo | absolgui |
| tu | absolguis |
| ell | absolgui |
| nos. | absolguem |
| vos. | absolgueu |
| ells | absolguin |
Perfet
| jo | hagi absolt |
| tu | hagis absolt |
| ell | hagi absolt |
| nos. | hàgim absolt |
| vos. | hàgiu absolt |
| ells | hagin absolt |
Imperfet
| jo | absolgués |
| tu | absolguessis |
| ell | absolgués |
| nos. | absolguéssim |
| vos. | absolguéssiu |
| ells | absolguessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués absolt |
| tu | haguessis absolt |
| ell | hagués absolt |
| nos. | haguéssim absolt |
| vos. | haguéssiu absolt |
| ells | haguessin absolt |
Imperative
| tu | absol |
| ell | absolgui |
| nos. | absolguem |
| vos. | absoleu |
| ells | absolguin |
Verbs similar to 'absoldre'
reabsoldre,
resoldre,
abolir,
assolar,
assoldar,
assolir,
coldre,
dissoldre,
doldre,
moldre,
Etymology
Additional Information
absoldre [s. XIII; del ll.
absolvere, íd.]
v* tr 1 Eximir d'una pena, d'un deure, d'una obligació, d'una responsabilitat.
2 esp Remetre els pecats.